La rebel·lió artística a l'ocupació nazi de París arriba al Guggenheim Bilbao

El Museu Guggenheim de Bilbao exhibeix la rebel·lia i la creativitat dels artistes durant les penúries de l'ocupació nazi de París, simbolitzades en el cap de toro de Picasso, creat amb dues peces de bicicleta: un seient per a la cara i un manillar per a les banyes. Kandinsky, Klee, Giacometti, Dalí, Matisse, Miró o Calder són també alguns d'aquests artistes d'aquest període amb obres que es poden contemplar a Bilbao, creadors d'una nova estètica davant les consignes imperants.

Per posar en context la situació del París ocupat, la mostra s'inicia amb una sala amb fotografies de batudes de jueus o escultures del regust clàssic dominant, com un atleta de bronze de Paul Belmondo.

Aviat arriba el principal impacte visual de l'exposició: un sostre de sacs de carbó cobreix el visitant a la sala del surrealisme. L'efecte és el d'estar tapat per una gran trinxera, una posada en escena que recrea l'escenografia ideada per Marcel Duchamp per a l'exposició surrealista del 1938. En un ambient fosc i tenebrós, d'atmosfera de malson, es poden contemplar olis de Dalí, Tanguy o Magritte.

La sala de Picasso

Posteriorment s'arriba a la sala dedicada a Picasso, que va ser el símbol artístic de la resistència davant l'ocupació de França; dels autors que van fer "la guerra a la guerra", rebel·lant-se contra l'estètica oficial d'atletes i escultures clàssiques. A part de l'escultura del cap de toro i una altra d'un home amb un xaix --de mida natural--, el més destacat són els inconfusibles retrats de dones, com 'Dona asseguda en una butaca' o el 'Retrat de Maria Thérèse Walter recolzada'.

Al costat hi ha les obres de la galeria de Jeanne Bucher, la descobridora de Kandisnky i una de les poques que van resistir en aquell París, exhibint artistes que per als nazis eren degenerats. Quatre olis de Kandinsky presideixen la sala, acompanyats per obres de Klee o Henri Laurens.

Entre les escultures, les més nombroses són les estilitzades formes de Giacometti, en especial el seu 'Nas' realitzat el 1947, amb la forma d'apèndix nasal, però també inequívocament de pistola; i aterridora, trobem l'escultura 'Mantis' de Germaine Richier, precursor del cinematogràfic 'Alien'

Inquietants, pel que signifiquen, són també les obres d'autors reclosos en camps d'internament, com Max Ernst o el tenerifenc Óscar Domínguez. Alguns van acabar assassinats als 26 anys com Charlotte Salomon.

En contra de l'estètica nazi

Són quadros petits, per aprofitar el poc material del qual disposaven, o artesanies, com uns escacs de Stroppolo, els vestigis de l'horror. Però també hi ha alegria en la mostra, com les obres dels anomenats Joves pintors de tradició francesa, com Bazaine, Fougeron o Lapicque, autors que pretenien "resistir" simbòlicament per mitjà d'obres de colors vius, que bevien dels 'moderns' Picasso i Matisse en contra de l'estètica nazi. Precisament de Matisse es poden contemplar uns poc habituals tapissos i llenços de lli.

Notícies relacionades

El “Lux Tour” de Rosalía arriba a Barcelona: horaris, accessos i transports per als concerts al Palau Sant Jordi

Collboni, en la presentació del pla de suport a les llibreries de Barcelona: "Compreu a les llibreries, no a Amazon"

En total són 500 obres que amb el títol oficial de 'L'Art en guerre. França, 1938-1947: de Picasso a Dubuffet' es poden contemplar al Guggenheim de Bilbao fins al 8 de setembre del 2013.

Està realitzada en col·laboració amb el Museu d'Art Modern de París, on ja es va exposar, si bé a Bilbao s'ha completat amb obres com els quatre olis de Kandinsky procedents del Guggenheim de Nova York.