L'altra Fernández Cubas

Aquesta novel·la l'ha salvat de la tristesa que la dominava durant els últims temps, un sentiment que li impedia llegir i escriure. Però va ser imaginar Isa, la periodista deLa puerta entreabierta(Tusquets), i l'escriptora Cristina Fernández Cubas va poder alliberar-se i deixar enrere aquell «mal moment», amb la mateixa facilitat amb què la seva heroïna traspassa la realitat per entrar en un lloc insòlit: la bola de vidre d'una endevina.

I si existeix un univers paral·lel tancat en aquella bola, també, en justa correspondència, hi ha d'haver una autora paral·lela. Per això Fernández Cubas (Arenys de Mar, 1945) s'ha inventat Fernanda Kubbs, una heterònima, amb un estil més desenfadat i lleuger que el que ella solia gastar en els seus contes inquietants i foscos. No es tracta d'una maniobra d'ocultació, sinó d'un desdoblament. Tampoc d'una tàctica per captar una gamma més àmplia de lectors entre adolescents i adults, però benvinguda sigui. «A partir d'ara tindré dues línies d'escriptura, ben diferenciades, per no despistar qui em coneix i em segueix. De fet, el meu pròxim llibre serà de relats i estarà firmat amb el meu nom».

L'escriptora té una bonica bola de vidre a casa que utilitza amb fins purament ornamentals, però aquesta imatge, una mica simbòlica, de lloc tancat d'on no es pot sortir, l'ha acompanyat durant anys. D'això se n'adona quan el llibre ja ha estat escrit. «Penso ara que en les meves memòries,Cosas que ya no existen, jo contemplava el meu passat i el meu present dins d'un objecte així. Mirava la bola i hi veia coses, que no sempre eren alegres».

Isa, com l'Alicia de Lewis Carroll,

traspassa la realitat per entrar en el món dels somnis, i allà, a més a més de conèixer una infinitat de personatges peculiars, desxifra endevinalles, juga amb les paraules i sent històries que semblarien inventades si no fossin reals. «Els tres primers relats que interrompen el fil narratiu són un homenatge a la realitat».

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Així, l'autora convoca la història verídica de les germanes Fox, que gràcies a la seva facultat de fer sonar els artells dels dits dels peus es van convertir en lesinventoresde l'espiritisme modern (els creients van confondre els sorollets amb missatges del més enllà); la de Conan Doyle, pare de Sherlock Holmes i fervent creient de les fades (es va deixar enganyar per uns famosos muntatges fotogràfics) i, finalment, un relat que la va seduir quan estudiava Dret, un cruel turment romà que inclou un sac, un reu, quatre animals i el riu Tíber.

En els intensos ulls blaus de l'escriptora s'hi aprecia la seva voluntat de seguir. «Per primera vegada a la meva vida tinc projectes», diu encantada. És per això que sap que Fernanda Kubbs escriurà dos o tres llibres més.