La revolució japonesa

Nagisa Oshima va revolucionar el panorama del cine japonès amb El imperio de los sentidos,film que va suscitar un escàndol internacional i va patir una dura repressió en el seu país d'origen. Va ser el moment àlgid en la trajectòria del cineasta mort ahir als 80 anys a causa d'una infecció pulmonar, encara que la seva salut era molt precària des de feia bastant temps i estava apartat del cine des del 1999.

El imperio de los sentidos(1976) i la seva derivació,El imperio de la pasión(1978), van donar a conèixer de forma popular el nom d'Oshima. Aquest estudi de la confrontació entre Eros i Tànatos, descarnada, violenta i molt pragmàtica, amb seqüències de penis tallats que van escandalitzar totes les platees benpensants de l'època i van crear escola (l'autocastració del protagonista del film d'Eloy de la IglesiaEl sacerdote,per exemple), venia precedit per una vintena de llargmetratges.

Oshima, nascut el 1932 a Kyoto, va formar part de la generació de directors que, enquadrats en la nova onada japonesa --coincident en el temps amb tots els nous cines europeus i americans--, va modificar el rumb del cine del seu país, tant estèticament com industrialment. El Japó es rearmava una dècada després de la derrota bèl·lica i el gir social i cultural implicava un model cinematogràfic de ruptura tant amb els clàssics (Yasujiro Ozu, Kenji Mizoguchi, Mikio Naruse) com amb cineastes èpics de l'estil d'Akira Kurosawa.

Contractat per la firma Shochiku, Oshima va debutar amb tres llargmetratges centrats en conflictes juvenils, una de les especialitats d'aquella productora, però als quals va imprimir una mirada completament personal. Són El noi que venia coloms (1959), L'enterrament del sol (1960) iHistòries cruels de joventut (1960). Amb la seva quarta pel·lícula per a la companyia, Nit i boira al Japó(1960), centrada en el casament de dos activistes polítics, Oshima no tan sols va trencar dràsticament amb els models imposats, sinó que va iniciar un període d'intensa experimentació formal i confrontació política: l'avantguarda i el marxisme es van donar la mà.

Notícies relacionades

La cronologia de la cancel·lació del concert de Morrissey a València: del soroll a prop del seu hotel a necessitar un any de recuperació

Shein obre una antena a Barcelona

Cap d'aquestes pel·lícules va arribar a estrenar-se al nostre país. Oshima va ser un complet desconegut durant la dècada dels 60, i van quedar inèdites obres tan importants comLa presa(1961), segons la novel·la de Kenzaburo Oe, oEls plaers de la carn(1965), en què va treballar sobre el gènere eròtic conegut com apink.Sí que van tenir distribució La ceremonia (1971) iHermana de verano(1972).

Després dels dosimperis,Oshima va provar amb èxit l'aventura internacional amb Bon Nadal, Mr. Lawrence(1982), història de les tensions en un camp de concentració amb repartiment musical (Ryui-chi Sakamoto i David Bowie), iMax, amor meu(1986), al voltant de la relació entre una dona i un ximpanzé.Gohatto (1999), particular lectura del cine de samurais amb Take-shi Kitano en el repartiment, va ser la seva obra de comiat.