De sectes i obsessions The master

Paul Thomas Anderson

Amb l'excepció deBoogie nights, retrat de la indústria del cine pornogràfic dels anys 70 i 80 en què es reconeixien ambients, situacions i personatges directament extrets de la realitat, les pel·lícules de Paul Thomas Anderson resulten gairebé sempre abstraccions per molt que sapiguem del que parlen. Passava aSidneyiMagnolia, es va repetir aPozos de ambicióni la seva reconstrucció de l'època de la febre de l'or negre, i torna a passar aThe master, que tindria com a font d'inspiració l'església de la cienciologia.

Notícies relacionades

La revista ‘SuperPop’ torna als quioscos amb una edició especial de Rosalía

Canvi de paradigma en el futbol femení

Anderson parteix d'una realitat concreta per arribar a la seva pròpia veritat, la del relat, la suspensió de les emocions i el trencament de la ficció. AThe masteres reconeixen les obsessions d'una secta, la manera que té el seu líder de controlar els altres i d'exercir les seves ensenyances, i el procés de depuració d'un personatge (l'encarnat per Joaquin Phoenix) que es fa acòlit perquè ha tornat emocionalment destrossat de la guerra.

Però dir queThe master és un film sobre la cienciologia és restar-li mèrits. La cinta d'Anderson explora altres realitats i quimeres de l'Amèrica dels anys 50 i estableix una dialèctica tensa i pertorbadora entre els dos personatges centrals. Philip Seymour Hoffman, el gran actor forjat film rere film a les ordres d'Anderson (apareix en tots menys a Pozos de ambición), ajuda de manera notable a aquesta mateixa abstracció i el relat discorre entre la ira i la melancolia, entre el final d'una època i el naixement d'una altra encara més inquietant.QUIM CASAS