El diari olímpic de Carl Lewis
El moment més emotiu que he viscut en una cerimònia
va ser un xou increïble. La nit era càlida, molt agradable, perfecta per a una ocasió tan memorable. Vaig veure l'espectacle envoltat d'atletes, de col·legues del meu equip i d'altres esportistes, molt a prop de la pista, sentint tot el caliu i l'emoció de l'instant. L'espectacle sencer va ser fastuós, però, per sobre de tot, em vaig sentir fascinat per la música. A l'estadi regnava un esperit de festa i fraternitat --fins i tot els guàrdies de seguretat estaven contents i es mostraven amables amb la gent-- que em va fer sentir de nou, en els meus tercers Jocs Olímpics, l'emoció d'inaugurar aquesta competició.
No puc comparar la cerimònia d'ahir amb la de Los Angeles, per descomptat, perquè aquest era el meu país. Però l'espectacle d'ahir a la nit a l'Estadi Olímpic va ser, sens dubte, molt, molt millor que el dels últims Jocs celebrats a Seül el 1988. L'entrada de la torxa a un Estadi fosc i l'últim relleu van ser moments màgics i molt emotius.
No obstant, el moment en què l'arquer va llançar la fletxa que va encendre la flama sobre el peveter va ser el més emocionant que he viscut mai en una cerimònia olímpica.
- Vida saludable Luis Enrique (55 anys): «Faig esport en dejú, i després d’entrenar esmorzo només si em ve de gust. He arribat a sopar sis ous… és un dels aliments amb més nutrients»
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora de la situació a l’Orient Mitjà
- León XIV, a Barcelona Illa es reuneix amb el Papa i li agraeix la seva «sensibilitat cap a Catalunya»
- Fallada en el «software» Adif emprendrà accions legals contra Siemens pels talls totals de Rodalies d’aquest dimarts
- Mandat de tres anys Llum Rodríguez es converteix en la primera síndica major de la Sindicatura de Comptes