El diari olímpic de Carl Lewis
El moment més emotiu que he viscut en una cerimònia
va ser un xou increïble. La nit era càlida, molt agradable, perfecta per a una ocasió tan memorable. Vaig veure l'espectacle envoltat d'atletes, de col·legues del meu equip i d'altres esportistes, molt a prop de la pista, sentint tot el caliu i l'emoció de l'instant. L'espectacle sencer va ser fastuós, però, per sobre de tot, em vaig sentir fascinat per la música. A l'estadi regnava un esperit de festa i fraternitat --fins i tot els guàrdies de seguretat estaven contents i es mostraven amables amb la gent-- que em va fer sentir de nou, en els meus tercers Jocs Olímpics, l'emoció d'inaugurar aquesta competició.
No puc comparar la cerimònia d'ahir amb la de Los Angeles, per descomptat, perquè aquest era el meu país. Però l'espectacle d'ahir a la nit a l'Estadi Olímpic va ser, sens dubte, molt, molt millor que el dels últims Jocs celebrats a Seül el 1988. L'entrada de la torxa a un Estadi fosc i l'últim relleu van ser moments màgics i molt emotius.
No obstant, el moment en què l'arquer va llançar la fletxa que va encendre la flama sobre el peveter va ser el més emocionant que he viscut mai en una cerimònia olímpica.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables