Sant Jordi al rescat

«Com aquest Sant Jordi no vagi bé, bastantes llibreries pensarem seriosament a abaixar la persiana», va confessar fa uns dies una llibretera de barri de Barcelona. Avui (laborable, dilluns i pel que sembla amb un temps que aguantarà) serà un dia de festa per a centenars de milers de catalans, als carrers, a les escoles, en associacions i institucions culturals. Però també una jornada clau per als qui viuen del mercat del llibre i, sobretot, per als llibreters. «Sant Jordi és una aportació important de recursos. En la situació actual, no ens podem permetre un mal Sant Jordi. Ens cal per resistir durant el 2012», opina el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura. I no es tracta només de fer caixa, sinó d'«aportar optimisme».

¿Què seria un bon Sant Jordi? Per Daura, repetir almenys els resultats del 2011 (quan, en plena Setmana Santa, dels 20 milions d'euros de facturació del 2010 es va passar a 17), en comptes de continuar caient, «perquè si això dura gaire serà complicat mantenir-nos; la situació en general és delicada, però en alguns casos dramàtica».

Per Xavier Mallafré, president del Gremi d'Editors de Catalunya, més optimista, recuperar una part del terreny cedit i arribar als 18,5 milions d'euros en vendes: «Aquest any no tenim una part dels lectors de vacances, les escoles han començat els seus Sant Jordi amb normalitat, hi ha bones novetats en català i castellà i esperem que una festa com aquesta ens permeti oblidar-nos per un moment de la crisi».

¿Perquè, quina és la situació del sector? Un descens de l'11% l'any 2011, seguit d'un altre des de començament d'any que, segons Mallafré, «està una mica per sota del 10%, una mica millor que a la resta d'Espanya». «Ja estem en mínims històrics», especifica el president dels llibreters.

SENSE RESERVES / Són macroxifres difícils de visualitzar, però que tenen al darrere realitats molt concretes, i l'evidència que les famílies han restringit dràsticament el consum. «El pitjor és la sensació que no hem tocat fons. El qui abans dubtava entre dos llibres els agafava tots dos i ara només un. Hi ha gent que ja no entra a les llibreries. Aquest trimestre hi ha hagut dies que han coincidit informacions fatals sobre l'economia, i pluja, o manifestacions, que han estat literalment patètics», confessa Daura.

Les xifres oficials de descens de les vendes no són especialment dramàtiques comparades amb les d'altres sectors, però, recorda Daura, afecten petits llibreters que fins i tot en temps de bonança «ja estaven treballant amb marges molt estrets». I que, un cop tancades les fonts de crèdit, ja han esgotat el recurs de tornar a les editorials els llibres acumulats als seus prestatges per fer caixa. «Un segon any tancat amb pèrdues no el podem aguantar, fins i tot si ens redimensionem», admet Daura, propietari de la llibreria Parcir de Manresa.

¿EFECTE DIGITAL? / Les xifres d'evolució de la compra de llibres impresos van a la baixa a pràcticament tot el món, i no sempre en relació directa amb la gravetat de la crisi econòmica. «Acabo de tornar de la Fira de Londres i els holandesos parlaven de descensos del 40%», explicava fa uns dies una editora catalana. De fet, les baixades de vendes tenen una relació directa amb la digitalització. No necessàriament amb l'ús del llibre electrònic, sinó també del grau de distracció del lector en xarxes socials. ¿És casualitat, per exemple, que Holanda tingui un ús rècord de Twitter? «Els hàbits digitals es noten. El comprador ja no ve a repassar les prestatgeries, sinó informat i directament a buscar un títol. I l'oci digital potser expliqui que des de fa dos o tres anys els dissabtes siguin més fluixos i la gent es quedi a casa», repassa Daura.

Notícies relacionades

El gran espectacle de Nicola Coughlan

Terrats en Cultura torna l’1 de juny amb Marta Almirall

Joan Sabaté, director de la fundació Fundacc, que elabora el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, sí que veu un impacte directe entre la caixa dels llibreters, el progrés de la lectura digital i l'impacte de la pirateria. «Els nostres números indiquen que hi ha més lectors i que al mateix temps es compren menys llibres. Hi ha una explicació, i no són només les biblioteques», assenyala.

Encara que les xifres hipotètiques de l'impacte econòmic de les descàrregues de llibres digitals no legals siguin molt poc fidedignes, hi ha altres indicadors inquietants, explica Mallafré: «Per cada dispositiu lector, tauleta oe-reader,es fa mitja descàrrega per trimestre. A Alemanya, 10 vegades més». Una dada per pensar-hi, encara que avui sigui el dia del llibre de paper, el de tocar, embolicar i regalar. Amb una rosa, si pot ser.