'Intocable', la comèdia que ha arrasat a la taquilla francesa

Cada cinematografia té els seus èxits anuals, aquelles pel·lícules que desborden les previsions i es converteixen en grans èxits de taquilla. El cinema francès dels últims mesos ha contemplat un autèntic fenomen comercial amb Intocable.Després de clausurar el festival de Sant Sebastià, el film d'Olivier Nakache i Éric Toledano es va estrenar a França, el 2 de novembre, i la primera setmana d'exhibició ja havia recaptat 13 milions d'euros, de manera que es va convertir en la pel·lícula francesa de l'any passat (i possiblement d'aquest). Durant 10 setmanes consecutives va estar en el primer lloc de la taquilla francesa, és la tercera pel·lícula més vista en la història del seu país, ha obtingut nou nominacions als premis César i aquest èxit s'ha repetit en països com Alemanya, on ha recaptat 12 milions d'euros.

No és estrany que la poderosa companyia The Weinstein Company (la que hi ha darrere deThe artist,sense anar més lluny, l'altra gran referència del cinema francès) estigui planejant unremakenord-americà.

No sabem si el públic espanyol respondrà de la mateixa manera davant aquesta història d'amistat entre un tetraplègic, de raça blanca, culte i adinerat, i el noi dels suburbis parisencs, d'origen africà, que el cuida, però el que és indubtable és que Intocabledemostra que un tema d'aquestes característiques es pot explicar amb sentit de l'humor, paròdia i ironia, és a dir, als antípodes d'altres pel·lícules molt més severes centrades en la relació entre un personatge discapacitat i un altre que no ho és (tipusRain man oMi pie izquierdo). François Cluzet, que interpreta l'home reclòs de per vida en una cadira de rodes, i Omar Sy, el seu inesperat cuidador, ajuden amb les seves excel·lents composicions a fer que aquesta història sobre amistats i superacions es converteixi en una espècie de divertimento bastant natural, gens forçat.

Per fer-li una ombra hipotètica, en el terreny comercial, hi ha George Clooney i Ryan Gosling, protagonistes (a més de director el primer) deLos idus de marzo, un relat d'intriga política centrat en la campanya electoral d'un governador demòcrata i els pactes, manipulacions i corrupcions que l'acompanyen.

El film respon al criteri ideològic que ha caracteritzat el cinema de Clooney com a director i productor, posant sobre la taula les contradiccions de la vida política (o periodística o de les grans corporacions) nord-americana amb la transparència habitual del cine liberal que es pot realitzar a Hollywood.

Encara que Clooney i Gosling són les indubtables estrelles del repartiment, Los idus de marzoté algun dels seus millors valors en secundaris de gran pes com Paul Giamatti i Philip Seymour Hoffman, que donen vida als endurits assessors dels dos candidats a les eleccions de governador.

Notícies relacionades

Naikare, el taller que ressuscita els llibres ferits

Michael Jackson, més blanc que mai: així és el polèmic biopic sobre el Rei del Pop

'ESTO ES LA GUERRA'/ Ben diferents són les altres dues produccions nord-americanes que s'estrenen avui.Esto es la guerrabarreja cine d'espionatge i comèdia romàntica al voltant de dos agents de la CIA que s'enamoren de la mateixa dona (Reese Whiterspoon). Dirigeix McG, responsable de dues barreges d'acció i comèdia,Els àngels de Charliei la seva continuació.

John Carter,adaptació d'una novel·la d'Edgar Rice Burroughs, el creador de Tarzan, navega entre l'èpica, el gran espectacle i el regust de literaturapulp que tenia l'original. Un detall important: el guió el firma Michael Chabon, l'autor deLas asombrosas aventuras de Kavalier y Clay.