El primer 'collage' de Picasso

La primavera del 1912, Picasso va enganxar un tros d'hule a l'oliNaturaleza muerta con silla de rejilla. La tardor del mateix any, Braque va afegir fragments de paper pintat al llençFrutero con vaso. I així, segons la història de l'art, va néixer elcollage. Però uns anys abans, el 1899, el malagueny ja havia fet una cosa semblant: enganxar un cromo

-una obra impresa- al dibuixHombre apoyado en la pared. Un treball que «encara que tècnicament és uncollage, no pot ser considerat com a tal perquè no té el rerefons revolucionari estètic i conceptual del cubisme», explica Fèlix Fanés, catedràtic d'Història de l'Art. Aquest ser i no ser és el que dóna nom,Un collage abans del collage, a la mostra que investiga la peça i que el Museu Picasso exhibeix fins al 3 de juny.

¿Per quina raó Picasso va enganxar una impressió en un dibuix quan la seva obra encara no havia experimentat els avanços que va viure el 1906 i 1907? «És una anomalia en la història de l'art -afirma Fanés, que és també comissari del projecte- i l'exposició estudia aquesta anomalia». Ho fa a partir de la investigació i documentació de la peça per arribar a la conclusió que l'obra està estretament lligada a l'entorn social i visual de la cultura popular que

començava a sorgir en les societats industrials.

UN PUNT ERÒTIC / Així, l'exposició recorre la història dels cromos, sobretot els de les rajoles de xocolata i els de les capses de mistos, aquests últims un punt eròtics a l'estar dirigits a un públic masculí. I aquesta tipologia pertany el cromo que Picasso va enganxar al seu dibuix: la debutant artista francesa Cavelle traient-se la jaqueta.

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

Un collage abans del collage també fixa l'atenció en la relació de Picasso amb el món de la il·lustració, i en elcollage com a forma d'expressió social: en aquella època la gent es divertia fent àlbums, fotomuntatges i postals amb imatges impreses de diversa índole. I acaba amb uncollage,Cabeza (1914), que segueix els paràmetres delcollage cubista i és, aquest sí, fruit de l'evolució pictòrica. Dues raons per poder ser considerat uncollage sense reserves.

La mostra recull un centenar de peces, la majoria pertanyents a la col·lecció del museu, entre les quals hi ha obres banals de la cultura popular i creacions sofisticades de Picasso. Una barreja que «és una de les gràcies de la mostra perquè li dóna un aire poètic», conclou Fanés.