exposició A l'espai del carrer de montcada

El primer 'collage' de Picasso

El museu del pintor indaga en la influència de la cultura popular en la seva obra

Imatge d’’Hombre apoyado en la pared’, la peça sobre la qual gira l’exposició ’Un collage abans del collage’.

Imatge d’’Hombre apoyado en la pared’, la peça sobre la qual gira l’exposició ’Un collage abans del collage’. / EFE / TONI GARRIGA

2
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA

La primavera del 1912, Picasso va enganxar un tros d'hule a l'oliNaturaleza muerta con silla de rejilla. La tardor del mateix any, Braque va afegir fragments de paper pintat al llençFrutero con vaso. I així, segons la història de l'art, va néixer elcollage. Però uns anys abans, el 1899, el malagueny ja havia fet una cosa semblant: enganxar un cromo

-una obra impresa- al dibuixHombre apoyado en la pared. Un treball que «encara que tècnicament és uncollage, no pot ser considerat com a tal perquè no té el rerefons revolucionari estètic i conceptual del cubisme», explica Fèlix Fanés, catedràtic d'Història de l'Art. Aquest ser i no ser és el que dóna nom,Un collage abans del collage, a la mostra que investiga la peça i que el Museu Picasso exhibeix fins al 3 de juny.

¿Per quina raó Picasso va enganxar una impressió en un dibuix quan la seva obra encara no havia experimentat els avanços que va viure el 1906 i 1907? «És una anomalia en la història de l'art -afirma Fanés, que és també comissari del projecte- i l'exposició estudia aquesta anomalia». Ho fa a partir de la investigació i documentació de la peça per arribar a la conclusió que l'obra està estretament lligada a l'entorn social i visual de la cultura popular que

començava a sorgir en les societats industrials.

UN PUNT ERÒTIC / Així, l'exposició recorre la història dels cromos, sobretot els de les rajoles de xocolata i els de les capses de mistos, aquests últims un punt eròtics a l'estar dirigits a un públic masculí. I aquesta tipologia pertany el cromo que Picasso va enganxar al seu dibuix: la debutant artista francesa Cavelle traient-se la jaqueta.

Notícies relacionades

Un collage abans del collage també fixa l'atenció en la relació de Picasso amb el món de la il·lustració, i en elcollage com a forma d'expressió social: en aquella època la gent es divertia fent àlbums, fotomuntatges i postals amb imatges impreses de diversa índole. I acaba amb uncollage,Cabeza (1914), que segueix els paràmetres delcollage cubista i és, aquest sí, fruit de l'evolució pictòrica. Dues raons per poder ser considerat uncollage sense reserves.

La mostra recull un centenar de peces, la majoria pertanyents a la col·lecció del museu, entre les quals hi ha obres banals de la cultura popular i creacions sofisticades de Picasso. Una barreja que «és una de les gràcies de la mostra perquè li dóna un aire poètic», conclou Fanés.