L'ADN de Lenacay

Una de les cançons de Lenacay,Identidad, resumeix i reafirma la resurrecció d'aquesta banda barcelonina integrada per tres exfundadors d'Ojos de Brujo i que avui publicaRyma, el seu nou disc. «Nos quieren recortar hasta las orejas/ Nos quieren recortar la sanidad.../ Sembraré esperanza en las esquinas... / Porque no podrán recortar tu identidad», asseguren en aquesta animosa lletra.

La identitat del grup de fusió flamenca que va aconseguir un Grammy ambTecharíés la millor característica d'aquest nou conjunt que segueix fidel a la seva essència (al seu ADN sempre hi haurà la recerca de sonoritats) i que vestirà de llarg el seu àlbum i formació al Festival Cruïlla (6 i 7 de juliol). «Aquesta cançó té la seva anècdota: vaig viure el meu dol quan Ojos de Brujo es va desmembrar -relata Ramón Giménez, guitarrista, compositor i timoner de les dues bandes-. Pensava que no aixecaria el cap, fins que Panko [el dj d'Ojos de Brujo i Lenacay] em va trucar i es va posar a cantar-me-la però només per animar-me; fer-me riure. Després vam veure les possibilitats que tenia i li vam donar aquesta forma amb Xavi Turull [el tercer músic original]».

La tendència per la música negra de la nova cantant del grup, la malaguenya Paula Domínguez, aporta un aire fresc i molt bilingüe a la proposta. Ella és l'autora, per exemple, del tango per soulIf I let you [la peça que han cantat per a EL PERIÓDICO], i que poc té a veure amb la rumba que han llançat com a senzill,Cielo azul. «Com que elsingleja l'hem promocionat, ens venia de gust ensenyar aquesta peça, amb un toc més tendre i souler; una manera de mostrar el ventall musical que es trobaran en el disc», explica la vocalista, que des dels 18 anys es va establir a Barcelona per estudiar música.

Notícies relacionades

Naikare, el taller que ressuscita els llibres ferits

Michael Jackson, més blanc que mai: així és el polèmic biopic sobre el Rei del Pop

ARyma, descriu el guitarrista, hi ha una «soleáindustrial» (Séptimo cielo), una «buleríaexperimental» (A mi Tío Gabriel), «harmonies de tarantos amb hip-hop» (Tangoranto) «i fins i tot incursions en ritmes funky i propis del R&B». En realitat, Giménez aclareix que des de l'any passat ja va començar a donar-li forma a aquest nou concepte que va batejar com a «flamencotrònica».

NOU MOTOR/ Però la base, puntualitza la cantant, «són sempre elspalos flamencs». «Però sense que grinyoli -afegeix Giménez-, seguim treballant amb la programació, hi incorporem sons diferents... Amb Panko i Xavi ens coneixem molt bé: els polsos, la manera d'interpretar... I ara ha estat com construir un cotxe nou. Amb Ojos de Brujo teníem el motor. I ara l'hem col·locat en un altre context, treballant amb llenguatges que no havíem explorat». Això sí, assegura que de moment no sona com un Ferrari. «És més un prototip: el perfeccionat serà, com va passar amb Ojos de Brujo, el segon», vaticina el percussionista.