El nou àlbum d'un rocker de referència

«¿No ens hem de preocupar?»

Springsteen presenta 'Wrecking ball', on tracta d'explicar i explicar-se aquests temps de crisi

Bruce Springsteen: ’We take care of our own’ / periodico

3
Es llegeix en minuts
Manel Fuentes
Manel Fuentes

Periodista

ver +

Si dimecres era Sarkozy qui presentava la seva candidatura a seguir al capdavant de la França de les retallades i el compliment dels objectius de dèficit, ahir al Théâtre Marigny, a menys de 200 metres de l'Elisi, Bruce Springsteen va presentar en societat el seuWrecking ball, que es posarà a la venda el 5 de març. Vaig viatjar fins a la ciutat de la llum per escoltar el Boss. Va deixar clar que no té aspiracions polítiques però també va deixar clar, de paraula i a través de la seva música, que està expectant, que escolta els temps i que tracta d'explicar i explicar-se el que està passant al seu voltant. No es tracta de trobar la solució al problema.

«Vaig començar a escriure el disc abans dels moviments de protesta contra Wall Street.We take care of our own es va començar a gestar el 2008, abans que sortís la gent al carrer. M'imaginava que podia passar una cosa així, però encara no era un fet». Springsteen es va mostrar esperançat amb el moviment dels indignats dels Estats Units. «Al meu país han canviat el tema de conversa. La gent parla d'economia, de redistribució de la riquesa, cosa que no passava des de feia dècades. La meva música es mou entre la realitat i el somni americans, i a vegades tots dos estan molt allunyats l'un de l'altre».

«RÀPID PROCÉS CREATIU» / Hi va haver molt temps per parlar del moment polític i econòmic actual, present en el nou de treball. Però igual que va fer ambThe rising (en aquell cas, girava al voltant dels atemptats de l'11 de setembre), Bruce utilitza un element de la realitat més palpable per buscar totes les seves arestes, aprofundir en els sentiments que provoca i veure com al llarg de la història han passat coses similars.Wrecking ballés una immensa bola que serveix per demolir edificis de velles conviccions, per acabar amb mantres que no porten enlloc i que camuflen la realitat més crua. Com diu Paul Auster en el seu últim llibre, eufemisme és igual a mentida, i en aquest disc la realitat, amb tota la força de la percussió, s'imposa. «Estava treballant en un altre disc que no era amb la banda, el vaig aparcar i em vaig posar a treballar en aquest. Vaig començar ambWe take care of our own preguntant-me: '¿No ens hem de preocupar?', proposant preguntes que van contestant les altres cançons del disc. El procés creatiu va ser molt ràpid». O sigui, que hi ha motiu de preocupació.

«Gairebé totes les cançons neixen del folk i després hi vam afegir la banda». Un treball excepcional fruit dels nous productors, Ron Aniello i Tom Morello (Rage Against the Machine). «Amb Tom hem trobat noves idees, hem treballat amb hip-hop, ambloopingsi nous recursos que donen una nova dimensió a les cançons». Percussions poderoses, gospel i música tradicional americana juntament amb guitarres rockeres i tornades encomanadisses que faran que els estadis de la gira esclatin a picar de mans i a cantar mentre retraten amb la lletra la cruesa del moment. 11 històries, 11 noves llambordes en forma de cançó per a, potser, un nou maig del 68.

ESPIRITUALITAT / També hi és present l'espiritualitat. Gospel i imatges religioses com el temple ple de mercaders, el calvari i algunes referències a Jesús apareixen en el disc. «Em vaig criar en el catolicisme, vaig estudiar en un col·legi catòlic, anava a totes les misses... És una cosa que porto a sobre», va comentar.

El Boss ha comptat ambLand of hope and dreams,Wrecking ball,que ja havia presentat en societat, iAmerican landen elsbonus tracks. Temàticament no desentonen, perquè estan en el cor del discurs. I una obra de pes específic,Land of hope and dreams,

Notícies relacionades

també exerceix de columna per a un disc sense alts i baixos.Wrecking ball avança desbocat fins aWe are alive, l'última peça.

Springsteen es va presentar sol i en molt bona forma. La pròxima vegada ja el veurem amb la E Street Band, en la primera gira sense Clarence Clemons, elbig mandel saxo. «Hem estat junts molt de temps, quan ens ajuntàvem passava alguna cosa especial, escrivia cançons pensant en el seu poderós solo de saxo. El trobarem a faltar, però espiritualment estarà amb nosaltres. El seu nebot Jake ens acompanyarà. Coneix la banda i el que representa».