De Sants a Atocha, en 11 cançons

Alpájaro Joan Manuel Serrat li agrada l'AVE.«L'agafo sovint, sí. Acumulo molts viatges a Madrid. Però no m'importa. Tinc moltes raons per anar-hi i gairebé totes són molt agradables»,comenta l'autor d'Hoy puede ser un gran día. En aquesta ocasió els rails el portaran fins a casa d'un altrepájaro que es porta l'oli, Joaquín Sabina. El cantautor porta a l'ordinador el discLa orquesta del Titanici, en el trajecte, l'audició d'aquestes 11 cançons creades conjuntament amb el Flaco de Úbeda dóna peu a conversar sobre les temàtiques que les mateixes lletres inspiren. I sobre moltes més coses.

El primer, ja ho avisa, és menjar-se un sandvitx. I entre glop i glop de dues coca-coles light, llegir l'Sport. «A casa faig la mateixa rutina. Primer els esports, perquè no em quedin ganes d'enfadar-me amb el que llegiré després».

I sona la cançóLa orquesta del Titanic, amb la inspirada introducció pianística d'IvánMelónLewis. Aquell «fox de los ahogados sin consuelo», com descriu la tornada del vaixell insígnia del compacte. En les actuacions, avança el cantant,«serà més o menys la desena del repertori».

«La nostra idea és col·locar la gent en una situació que es creguin que estan a punt de morir, gràcies a una potent posada en escena. I aquesta és una de les cançons més contundents i la gran culpable d'aquest retrobament, d'aquest retorn conjunt», confessa.

Sabina tenia quatre versos que no aconseguia consumar, però quan Ser-

rat els va sentir, en va completar la lletra, va crear una melodia envoltant i ho va veure claríssim. Podia ser una fantàstica metàfora: amb la que està caient, i ells s'embarquen en una gira que solca l'Atlàntic.«És la nostra manera d'enfrontar-nos a la situació, i no parlo només de la crisi i de l'aspecte personal, també de la nostra societat».

És el torn deDespués de los despueses. Joc de paraules per narrar la història de dos adúlters. És Sabina qui amb veu trencada comença cantant: «Se enamoró de mis baladas suburbiales,/ igual que se enamoran / las miopes abogadas defensoras / de abyectos criminales...». Una lletra que, per cert, inclou un gest de complicitat a Gabo [Gabriel García Márquez]. «Bendito infierno, la pasión según el Gabo / oxida y envejece, / cobra vida en invierno y amanece / con cuernos y sin rabo», diu la rima.«Ell no ha escrit mai això. I si ho ha fet, no se'n recordarà. Però Mercedes [Merceces Barcha, coneguda comLaGaba i dona de l'escriptor], sí».

Però per a títols impactants, el del tercer tall:Idiotas, palizas y calientabraguetas.«És un cant a la discreció. Un resum del vell adagi que 'res és veritat i res és mentida'. I em quedo amb aquell tros que diu que 'los pobres no son tan feos'. Hem necessitat una cançó per dir-ho amb aquesta contundència».

Serrat i Sabina sostenen a duo que «cualquier hembra merece un buen poeta» i a tall d'exemple parlen de «princesas, anoréxicas, fulanas, zulúes, japonesas, catalanas...».«Aquesta part ens permet que la canviem segons la ciutat on ens trobem», aclareix.

«En general el concert serà molt participatiu. El de fa sisanys ja ho era, però en aquest reforcem més la idea de festa. Encara que hi haurà, és clar, els nostres espais i llacunes d'intimitat. Sempre és aconsellable que existeixin».

L'artista assegura que sense aquest disc inèdit no hauria decidit reprendre el vol amb Sabina. I admet que«aquestes cançons noves són per una banda un risc i per l'altra, un gran estímul. Ni ell ni jo hauríem acceptat anar-nos-en de gira sense un tre-

ball nou. I no incorporar-lo a l'espec-tacle no tindria sentit».

Serrat coneix bé el dilema a què s'enfronta.«Quan en un concert no incorpores novetats solen dir-te que no tens res per aportar. I si ho fas, que les millors, les més aplaudides són les antigues. Però introduint-les és l'única manera que les noves es converteixin en antigues. En el fons, aquest disc és el que ens donarà la carta de veracitat en les actuacions».

Els recitals inclouran unes 30 cançons. I amb Sabina, diu, la diversió està assegurada.«És còmplice, generós, sempre és al teu costat, tan aviat reparteix com encaixa...».

Caganer «moderat»

El paisatge nevat que es veu des de la finestreta és l'attrezzo perfecte deCanción de Navidad.Va ser la primera peça que es va sentir del disc abans que es publiqués. I quan es va anunciar que a la caràtula hi sortirien tots dos fent de caganers, era fàcil imaginar-los amb el cul a l'aire. Al final, van ser dos ninots, fàcilment reconeixibles per la barretina i el barret fort.«¿Veus com en el fons som moderats?». ¿I en què o qui es cagaria Ser-

rat?«He tingut 68 anys per fer-ho i no hi ha ningú que pugui decidir cap on van els meus residus fecals. Les canonades ja els organitzen molt bé».

Es va comercialitzar com una actualització del gènere.«Home, aquesta lletra no la cantaria mai Viva la Gente. I és una visió del Nadal que comparteixen moltes persones. Tots aquells que els irrita sentir Santa nit mentre s'estan llançant bombes. I si un va pel carrer, pot descobrir la cova de Betlem a qualsevol caixer automàtic: una captaire amb un nen als braços, acotxats amb cartrons, amb un gos al costat».

I com en les celebracions de Nadal, beuen en la següent cançó,Quince o veinte copas.«Un homenatge a la chirigota gaditana»,amb kazoo i dosis etíliques incloses. Serrat té damunt la taula el llibrePaseo con mi madre,de Javier Pérez Andújar. Obre la maleta per desar-lo i en treu, com qualsevol cosa, tres curioses pilotes grogues de malabarista.«Un no sap com s'acabarà guanyant la vida. I si ha de ser al car-rer, val més així [rialles]. Les tinc des de fa temps. Van molt bé per quan estàs enfadat. I acabes molt cansat».

I posaAcuérdate de mí,que va seguida d'una altra, també romàntica,Hoy por ti, mañana por mí.«Potser aquesta és la que necessita més atenció per disfrutar-la. Les segones lectures no només són aconsellables sinó desitjables, per entendre què és el que estan explicant aquests dos paios». «No me mientas que te creo» i «El amor no tiene cura y es eterno mientras dura» són dues estrofes molt il·lustratives d'aquesta cançó que parla, diu, sobre la manera que tenen ells d'entendre la relació de parella.

«Els grans impulsors de la monogàmia són l'església i l'Estat, és la manera de tenir més controlada la gent. I en general, la humanitat que hem conegut nosaltres té tendència a una monogàmia successiva, i en això hi estic d'acord».

«A mi la promiscuïtat, la poligàmia, em serien molt difícils de controlar. I la meva salut no em permet enfrontar-me a una qüestió d'aquesta mena amb garanties»,afegeix somrient.

Ara tocaDolent de mena, peça en català escrita a la mida de Sabina.«Les potes cap al cel tremolant a mercè del meu 42 de peu»,li ha escrit el català al d'Úbeda. ¿Sabina calça un 42? Ser-rat li trasllada la pregunta al seu ajudant, que li contesta: «No, un 40».«És clar. Com els pantalons. Tot ho té més petit que jo», remata en to fanfarró. I a continuació veMartínez.«Inspirada en un cas verídic i que explica les sis vegades que algú a qui conec bé li ha fet pam i pipa a la mort. Curiosament, té el mateix cognom que Joaquín. I ell mateix diu que té una mala salut de

Notícies relacionades

Pat Ubach: "Portava anys dient a les meves filles que han d'aconseguir els seus somnis i jo no ho estava intentant, fins ara"

Vídeo | Emocionant abraçada de Rosalía amb Loli Bahia en el seu concert d’Amsterdam

ferro».

ACuenta conmigo asseguren: «Si quieres guerra, guardo un arsenal bajo el ombligo».«Estic segur que a les dones en general els agraden els paios canalles».I després sonaMaldito blues.«Un ritme que et permet cantar estrofes diferents segons on vagis». On ja ha arribat és al seu destí. A la ciutat on viu el seu company.Pongamos que hablo de Madrid. H