Álex de la Iglasia: «Em treu de polleguera el bipartidisme mental en què vivim»

La chispa de la vida, als cines des d'aquest divendres, ens mostra un món on tot s'ha convertit en un negoci colossal. Un home que està a l'atur i desesperat (José Mota) té un accident i decideix vendre el seu patiment per salvar econòmicament la seva família. Benvinguts al rabiós món del seu director, Álex de la Iglesia (Bilbao, 1965).

 

-Qualsevol que estigui a punt d'embrancar-se en una hipoteca i vegi la seva pel·lícula se li'n passaran les ganes.

-¡I ara! Tot al contrari.

-És molt amarga. Un home a l'atur, ignorat per excompanys, sense poder pagar la hipoteca ni l'educació dels seus fills.

-No hi estic d'acord.La chispa de la vidadóna esperança. Esperança a la dignitat. Podem sobreviure a un circ de pallassos. Un circ mediàtic en el qual no se'ns té respecte. La pel·lícula diu que podem sobreviure a això si som fidels a nosaltres mateixos.

-Se'l veu rabiós.

-Vaig llegir el guió i vaig dir: la rodo ara mateix. La cinta parla de mi, del que veig al meu voltant. Jo em sento així, com un insecte clavat en una agulla.

-¿Per què?

-Per tot, per com funciona la societat, les persones. Per com funcionen vostès, els mitjans de comunicació, per les coses que em pregunten, pel que diuen i pel que no diuen. Tot això reflecteix la fragilitat moral en què ens trobem. Aquesta sensació que ja no hi ha ningú digne a qui respectar… Hem de respectar el ciutadà. I això és una cosa que s'ha oblidat.

-Si hagués d'escollir entre un periodista cretí, un alcalde cretí o un executiu cretí…

-¿Que amb qui em quedo? Tant me fa. No hi ha cap professió que sigui millor que una altra. Si ets cretí ho ets a tot arreu.

-Però la mala llet que desprèn, ¿d'on surt? ¿De les tripes?

-És clar, ¿d'on si no?

-Podria ser del cervell.

-No és una pel·lícula feta sense pensar. Està bastant meditada. La periodista protagonista [interpretada per Carolina Bang] no és així. No tots els periodistes són així. En conec bastants.

-La immensa majoria són bons professionals, encara que Nacho Vigalondo i vostè últimament pensin el contrari.

-¿A vostè li sembla que jo penso això de debò?

-Hum.

-A veure, ¿qui és la protagonista de la història? Una periodista assenyada. La història tracta d'això, explica que tothom té un problema. El polític també. També està manipulat, tampoc fa el que vol.

-A la pel·lícula apareix el carronyer director d'una cadena de televisió envoltat de velines. ¿Qui és?

-¿Vostè qui creu que és? (Rialles). Es diu Juanjo Puigcorbé.

-Escolti, les dones no n'hem sortit mai ben parades de la seva filmografia, però aLa chispa de la vida els únics personatges assenyats són la dona del protagonista i una periodista. ¿S'ha tornat feminista?

-No. Em sembla que els dos personatges són essencials. Salma Ha­yek sembla una simple mestressa de casa, estima el seu marit amb bogeria i mira que tot sigui el millor per a ell. Vol oferir-li el costat positiu de les coses, que és el nostre gran problema, el de reivindicar l'ampolla mig plena quan, francament, no ho està. Algunes vegades, l'optimisme pot arribar a ser perjudicial.

-¿Se li ocorre alguna solució al negre panorama que dibuixa?

-No vull pontificar. ¿Una solució? Ni idea. Bé, no perdre la dignitat.

-Parlant de teleporqueria, ¿deixarem de ser un país obsessionat amb Belén Esteban?

-Això és el que menys importa. A mi el que em preocupa és que només tinguem això. Que només hi hagi aquest punt de vista. La vida no és o estàs amb mi o estàs contra mi. Això m'esgarrifa. No estic amb tu ni contra tu. El bipartidisme mental en què vivim em treu de polleguera. No entenc que només hi hagi dues opcions. ¡En vull 30 més!

-Vull veure La chispa de la vida.¿Vaig al cine i pago o entro a seriesyonquis.com?

-Hi ha d'haver una llei que reguli les descàrregues il·legals, però no és la llei Sinde. A mi m'agradaria que la gent anés a veure les pel·lícules al cine i gratis. Però, per desgràcia, no pot ser. Crec que el cine segueix sent la millor manera de veure un film, però també crec que la gent ha de fer el que vulgui. Jo no li he de dir a ningú el que ha de fer. Me la pela. La gent ja és gran. Pot decidir.

-¿Arrasarà un paisà seu als Goya?

-Si ho diu per Enrique Urbizu, tant de bo. Gran amic i gran persona. Ja li toca, ja. Ara ho puc dir, com que ja no sóc president de l'Acadèmia…

-¿Creu que s'imposarà a Almodóvar?

-Pedro també és un gran amic meu, però ho necessita menys. Malgrat això, si guanya, l'Acadèmia demostrarà que no és gelosa ni rancorosa.

Notícies relacionades

Pat Ubach: "Portava anys dient a les meves filles que han d'aconseguir els seus somnis i jo no ho estava intentant, fins ara"

Vídeo | Emocionant abraçada de Rosalía amb Loli Bahia en el seu concert d’Amsterdam

-¿Ja té protagonista masculí per al seu pròxim projecte, Las brujas de Zugarramurdi?

-Hugo Silva. I estarà envoltat de tres dones perverses: Terele Pávez, Carmen Maura i Carolina Bang.