'Taxi driver' fa 35 anys com a icona

Martin Scorsese tenia tan poc pressupost per realitzarTaxi driver que va estudiar la possibilitat de rodar-la en vídeo i en blanc i negre. No ho va fer. I amb dos duros (1,5 milions de dòlars) va dirigir una pel·lícula cridada a convertir-se en icona del cine. Ho segueix sent avui, quan es compleixen 35 anys de la seva estrena. Abans de cridar ¡acció! enmig dels calorosos (i perillosos) carrers de Nova York l'estiu del 1975, Scorsese era conscient que estava engendrant un treball per amor a l'art més que un èxit comercial. El geni es va equivocar. No es va imaginar mai que la fraseAre you talking to me?(¿Parles amb mi?) -improvisada per Robert De Niro en l'escena del mirall- passaria a la història. Avui segueix sent el lema de moltes samarretes.

QuanTaxi driver--que el 1976 va guanyar la Palma d'Or a Cannes-- va aterrar a les sales, Scorsese va assistir a una sessió per veure com reaccionava el públic. El cineasta novaiorquès no s'ho podia creure quan va sentir els seus companys de butaca animar Travis Bickle, excombatent del Vietnam i neuròtic taxista obsessionat a netejar de «merda» (prostitutes i drogoaddictes inclosos) els carrers de Nova York. «El públic deia: vinga, fot-li, fot-li», confessa el director en el llibreScorsese por Scorsese. Ell, no obstant, havia tingut un altre objectiu. Crear una catarsi de violència, sí, però precisament perquè la gent la rebutgés.

ROBERT DE NIRO / En aquella època, Scorsese i De Niro encara no eren gaire amics. Havien realitzat Mean streets. No obstant, l'actor --que ja tenia un Oscar per El Padrí II- va renunciar a un projecte més gran per ficar-se en la pell de Travis Bickle. Ho va tenir clar des que va llegir el guió. De Niro sempre havia volgut escriure una història sobre un tipus solitari que donava voltes per Nova York armat amb un revòlver. Així que quan va tenir a les mans el guió de Taxi driver, escrit febrilment en deu dies per Paul Schrader, no ho va dubtar.

Scorsese va cobrar 65.000 dòlars. I Schrader, 30.000. «El que de veritat va fer possible la pel·lícula és que quan Bobby [Robert De Niro] va guanyar l'Oscar perEl Padrí II podia haver demanat diversos centenars de milers de dòlars, cosa que hauria fet que els augmentessin el sou a Scorsese i als altres. Però Bobby va acceptar respectar l'acord inicial i va treballar per 35.000. Era un sant», recorda el productor, Michael Phillips, aMoteros tranquilos, toros salvajes, l'imprescindible llibre manual en què Peter Biskind dissecciona amb bisturí la generació que va canviar Hollywood (Scorsese, Coppola, Spielberg...)

TAXISTA DE VERITAT / Donat que De Niro havia pensat moltes vegades a escriure un guió protagonitzat per un guillat semblant a Travis, l'actor va aportar molt al personatge. De fet, una de les seqüències més famoses del film -quan el taxista es mira al mirall repetint Are you talking to me? (¿Parles amb mi?)- no estava escrita al guió. Va ser una improvisació de Robert De Niro, que es va passar quatre setmanes fent de taxista nocturn per preparar-se el paper. També va visitar amb freqüència el zoològic per estudiar el comportament dels llops, l'animal més semblant a Travis Bickle.

Notícies relacionades

La pel·lícula determinant del nou cine americà

Els periodistes italians, en vaga per la falta de renovació del conveni col·lectiu

Malgrat que De Niro va aportar molt al personatge, aquest va ser creat per Paul Schrader en un moment fatídic de la seva vida. Havia deixat la seva dona per la seva amant i aquesta última la va abandonar. «Em sentia doblement cobert de merda», recorda aMoteros tranquilos, toros salvajes. El guionista -home d'idees suïcides- es va dedicar a conduir borratxo fins que es va posar malalt. Una úlcera el va portar a l'hospital, on el va assaltar la idea d'un home furiós, un animal salvatge.

Una vegada estrenadaTaxi driver, ¿què va passar amb Martin Scorsese? «Poc després recordo que vaig començar a coquetejar amb les drogues mentre feiaNew York New York. Per mi va ser el començament del descens a un abisme que va durar dos anys i del qual vaig sortir amb vida per un pèl», confessa en el llibre de Biskind.