Anar al contingut

Reconeixement universitari a un cantautor únic

Serrat també s'indigna

El músic va recolzar el 15-M al ser investit doctor honoris causa per la Pompeu Fabra

En el seu discurs va dir que el moviment de protesta és «una alenada d'aire fresc»

NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

reivindicatiu i contundent. Així és com es va mostrar ahir Joan Manuel Serrat durant la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). «La gent ha perdut la confiança en el sistema, els seus representants i les institucions. Els joves se senten estafats i els vells, traïts». I també es va mostrar esperançador quan va dir: «Hem de creure en nosaltres; creure'ns importants. La gent del carrer ha de recuperar els valors democràtics i morals».

Pel cantautor, «el que està passant als carrers i a les places, exigint un canvi social, una democràcia real, un govern participatiu, ha estat una alenada d'aire fresc i un crit d'atenció. És responsabilitat de tots obrir els ulls i despertar una societat adormida, restaurar la memòria i recuperar el nostre futur». L'artista va subratllar que patim una «crisi de model de vida»; «temps tristos, de vergonya i renúncia». I va assenyalar que el sorprèn el «conformisme de molts, que ho veuen com si fos un malson, com a espectadors i víctimes a la vegada, esperant que els mateixos que ens han traït, que ens han portat fins aquí, resolguin els problemes. No crec -va afegir- en aquest sistema en el qual vivim, en les financeres i multinacionals que controlen la vida de milions de persones i que no estan en condicions de regalar-nos la pau i l'estabilitat que necessitem».

ATACS ESPECULATIUS / Serrat va constatar que s'està reforçant «el poder financer, el polític i el de la banca, que amb les ajudes públiques i els diners de la gent renovarà els seus atacs especulatius». I va criticar els responsables de «les retallades socials, reformes en les pensions i privatització del servei públic. La cobdícia d'uns i la inoperància d'altres ens han situat en un mercat en el qual tot té un preu: tot es compra i es ven».

El cantautor també va tenir paraules per als «polítics imputats que acaben sent referents i ídols populars». I va admetre que potser no se sap quin és el camí més curt per sortir d'aquest escull, «però sí quins són els camins que no hem d'escollir mai més».

Durant el seu intens parlament, va recordar que al llarg dels seus quaranta anys d'ofici, sempre ha tingut en compte el que passava al seu interior i ha «escoltat les veus i els ressons del carrer, treballant les paraules com un terrissaire amb el fang». I en aquests temps confusos, va insistir, sap que «l'home és el protagonista del seu destí».

Durant l'acte, Serrat va interpretar la cançó que més resumeix precisament totes aquestes idees: Seria fantàstic, amb estrofes tan inspirades com: «Seria tot un detall,/ tot un símptoma d'urbanitat,/ que no perdessin sempre els mateixos/ i que heretessin els desheretats», acompanyat pel piano de Josep Mas Kitflus. Però abans, divertit, li va dedicar aquestes paraules a la seva dona, Candela Tiffón: «M'hauria agradat entrar amb tu aquí mentre sonava el piano. Hauríem tingut la sensació que ens casàvem per primera vegada, perquè quan ho vam fer, nena, va ser un plom».

El catedràtic del Departament d'Humanitats de la UPF, Josep Maria Micó, va ser l'encarregat d'elaborar la laudatio de Serrat, mostrant-li la seva gratitud i el seu afecte «per haver millorat el món i les nostres vides i ajudar-nos a millorar ara la universitat». Per la seva part, el rector Josep Joan Moreso va assegurar que a Serrat se li deu «bona part de la nostra educació sentimental, el fet d'haver-nos obert els ulls i el cor». I la cerimònia va culminar amb Joan Albert Amargós i Kitflus bressolant les tecles del seu hit més etern: Mediterráneo.

Temes: Indignats

0 Comentaris
cargando