IAM, faraons del rap francès

El 1995 es va estrenar la pel·lículaLa haine (L'odi),un retrat de la vida als suburbis parisencs que una dècada després seria revisada per sociòlegs i tertulians quan van esclatar les revoltes alsbanlieuesde la capital francesa el 2005. El disc que es va publicar paral·lelament per reforçar l'impacte de la pel·lícula incloïa cançons dels grups més actius del hip-hop gal: Sens Unik, Les Sages Poetes de la Rue, Assassin, Ministere Amer, Raggasonic i, és clar, IAM.

Aquests últims no eren de París, però la seva Marsella natal era un entorn tan o més inspirador per rimar sobre les desigualtats socials de la França de final de segle i la falta d'oportunitats per als fills dels immigrants. Aleshores, el seu líder, el raper Akenathon, feia una dècada que estava en actiu i havia format amb DJ Kheops el nucli de IAM. El seu segon disc,Ombre est lumiere(1993), inclouria el segon single més venut de l'any a França, el moltfunkyJe danse la mia.Un joveníssim Michel Gondry va dissenyar una enginyosa cadena dezoomsper al videoclip.

El sextet IAM ja era una institució quanLa haineva retratar la vida de l'altra França i va destapar, de rebot, la utilitat del hip-hop com a cronista. Només dos anys desprésL'école du micro d'argent(1997) el va consagrar com el grup de rap més important del seu país: van arribar els premis institucionals, les vendes milionàries i unes crítiques que ressaltaven la incisiva subtilesa de les seves rimes. Però el mateix èxit va provocar la desintegració temporal del sextet, i els seus components (per les seves venes corre sang italiana, algeriana, egípcia, senegalesa i de Madagascar) van decidir embarcar-se en projectes artístics per separat.

Col·laboració amb Beyoncé

Notícies relacionades

Mor als 80 anys Marcia Lucas, l'editora que va convertir 'Star Wars' en un fenomen mundial

L’embolic de les monges de Sixena: de vendre sense permís els tresors del monestir a oferir les pintures murals per pagar un crèdit amb l’Incasòl

Un lustre de silenci pot ser una eternitat en el hip-hop. No obstant, la seva reaparició ambRevoir un printemps(2003) va augmentar, si això és possible, la seva popularitat. Fins i tot Beyoncé va participar en una cançó i Method Man i Redman es van apuntar a una altra. Amb aquestes valuoses ajudes van temptejar tímidament el mercat americà. I quan va arribar el dia de celebrar els seus 20 anys ho van fer amb un multitudinari xou a les piràmides de Gizeh.

Si als inicis ja deien provenir de Mart, els IAM que aterren a Barcelona conserven intacta aSaison 5(2007) la seva passió pels ritmes robòtics i l'estètica galàctica. Tenen sentit de l'humor (Coupe de cake), tenen clar què repudien del hip-hop (Rap de droite), tenen una orella a Jamaica (Offishall) i anuncien disc nou per al 2012. Això sí, serà el primer que el sextet no firmarà al complet, ja que Freeman va deixar IAM el 2008.