El 'Thor' de Branagh

Més que res per una qüestió de mida, bona part de l'atenció que mereixen les estrenes cinematogràfiques d'aquesta setmana li correspon a Thor, el déu del tro i el llampec segons la mitologia nòrdica que, a principis dels 60, es va veure reconvertit en superheroi de Marvel Comics, encara que mai va aconseguir ser favorit entre els àvids lectors de tebeos. Això no ha impedit que ara arribi a les pantalles una adaptació trufada de monstres generats per ordinador, batalles sorolloses i fins i tot una escena en què el gegantí heroi entra en una botiga de mascotes i reclama un cavall. És a dir, que Kenneth Branagh -és un misteri per què el van contractar a ell per dirigir un blockbuster- barreja la seva habitual vena shakespeariana amb un saludable sentit de l'humor per acompanyar Thor mentre s'embranca en enrevessades disputes familiars, tonteja amb Natalie Portman, intenta restaurar la pau i l'estabilitat de l'univers, i, sobretot, recupera el seu inseparable martell. Al cap i a la fi, el necessitarà per rodar la més que probable segona part.

Té una certa gràcia que el protagonista de Thor, l'australià Chris Hemsworth, hagi de competir a la taquilla amb la seva flamant nova esposa, Elsa Pataky, que també estrena avui el seu debut a Hollywood. Fast & Furious 5 és la nova entrega de la saga fílmica més viril -la recepta és: cotxes ràpids, tios quadrats i ties bones—, i reuneix els seus tres principals protagonistes -Vin Diesel, Paul Walker i Jordana Brewster— amb personatges que hi van passar al llarg de les quatre pel·lícules prèvies per preparar un últim cop a Rio de Janeiro. Molt de compte amb l'aclaparador clímax d'aquest film, una persecució plena de cotxes de policia aixafats i una gegantesca caixa forta que avança a tota pastilla pels carrers de la ciutat sembrant el caos i la destrucció.

Aquesta imatge podria funcionar com a metàfora de la crisi econòmica, precisament l'assumpte de The company men. Com el seu títol indica, la primera pel·lícula de John Wells no se centra en els estrats més baixos de la piràmide social, sinó en les classes més privilegiades, i se serveix d'actors com Ben Affleck, Tommy Lee Jones o Kevin Costner per demostrar que, en aquests nivells, perdre la feina significa també perdre una cosa tan preada com l'estatus, representa deixar de ser algú, i el ritual de degradació derivat d'això pot resultar terrible.

LA CRISI GLOBAL / No és l'única de les incorporacions a la cartellera que parla del crac financer: Vamos a hacer dinero explora com el neoliberalisme descontrolat que regeix el primer món esclavitza la resta del planeta. Els amants del documental tenen dues estrenes més a tenir en compte: El viaje de Jane, sobre la naturalista i primatòloga Jane Goodall, i Bebés, que es fixa en quatre éssers humans de diversos països durant el seu primer any de vida.

Fins i tot podríem afegir a la llista No tengas miedo perquè, encara que es tracta d'un treball de ficció, la nova pel·lícula de Montxo Armendáriz parla d'un problema molt present en la nostra societat. És la història de Silvia (Michelle Jenner), una noia que lluita per sobreposar-se als abusos sexuals que va patir des que era petita. Un pare exemplar de cara a la galeria (Lluís Homar), una mare que mira cap a una altra banda (Belén Rueda) i una nena amb un retraïment que ningú comprèn componen el podrit ambient familiar d'un relat que intercala testimonis de víctimes reals.

Notícies relacionades

Una dotzena de programadors musicals espanyols confinats en un hotel de Mali arran d’una onada d’atacs i explosions

¿Quan surten a la venda les entrades per al concert de Karol G a Barcelona? Data, on comprar-les i preus

També Año bisiesto entén el sexe com un instrument d'agressió, violència i trauma. Creuament entre Repulsió, L'últim tango a París i Buscant el senyor Goodbar, aquesta cinta mexicana premiada a Cannes detalla els rituals de sadomasoquisme i humiliació sexual als quals s'abandona un jove com a conseqüència de la seva soledat i els seus problemes d'autoestima.

AMOR I MORT / Finalment, tampoc és precisament amable, però sí que resulta molt menys extrema, l'aproximació a les relacions de parella que proposa Tokio blues, adaptació de la cèlebre novel·la de Haruki Murakami. El director vietnamita Tran Anh Hung es trasllada al Japó de finals dels anys 60 per portar a terme un impassible retrat de l'angoixa abjecta, a vegades fins i tot autodestructiva i pràcticament insuportable que acompanya la pèrdua d'un ésser estimat. I es pregunta: ¿quin sentit té l'amor si la mà cruel de la mort ens pot sacsejar en qualsevol moment? H