'Habemus Papam', l'últim film de Nanni Moretti, s'obre pas entre les crítiques

Habemus papam. L'últim film de Nanni Moretti, estrenat aquest cap de setmana a les sales italianes, ja col·lecciona una denúncia dels Papaboys,una invitació al boicot des de les pàgines del diari dels bisbes italians i una altra denúncia pública des del portal Pontifex. El Vaticà guarda silenci i alguns bisbes han manifestat prudència. Una millor publicitat no podia haver pensat el productor, probablement agraït que amb aquestes premisses el primer dia de projecció el film hagi ingressat 250.000 euros. Tot un rècord per a Itàlia.

La pel·lícula, que arrenca amb els funerals (autèntics) de Joan Pau II és la història de l'elecció d'un papa (Michel Piccoli) reticent al nou càrrec perquè sent que no és la persona adequada, però els seus dubtes han de ser mantinguts en secret de cara al públic. Mentrestant, l'elegit se'n va a passejar i de paisà per una Roma en què se sent preguntar "¿I vostè a què es dedica?". El seu sentiment de inadequació porta a congelar l'elecció i a la necessitat d'oferir-li un psicòleg (ateu) --el mateix Nanni Moretti--, que manté amb l'elegit uns diàlegs en aparença gairebé còmics, si no fos perquè, en la realitat, bussegen en una de les personalitats morals més conegudes i més misterioses del món. "Volia relatar, en clau de comèdia, la història d'algú que se sent inadequat, perquè si no és paralitzant o autodestructiva, la inadequació és un sentiment que aconsello a tothom", explica Moretti.

Més enllà del que diguin els guionistes i el director, el film relata la història de la cúpula de l'església i dels seus misteriosos assumptes, com pot ser la successió d'un Papa i la reacció de l'interessat, tot amb una certa tendresa. Sense posar mai en dubte la seva honradesa i bona fe. Perquè Moretti presenta els seus personatges com a humans i no com els superherois que a vegades les cròniques i la literatura ofereixen a la gent de peu. Un punt de vista inèdit. "¿Té problemes de fe?", pregunta l'analista al nou Papa, que escapa del Vaticà a la recerca del seu amor permanent, el teatre. Pel mig hi ha ansiolítics i somnífers, fins al final, cosa que mai fins ara ha passat en la realitat.

Denúncia davant un tribunal

No hi ha escàndol en la pel·lícula, mai es critica l'Església o a les seves jerarquies, sinó al contrari, es relata de la seva humanització com ningú havia gosat relatar fins aquí. "No m'interessen les reaccions que el film tindrà en aquells ambients", ha dit Moretti. No té la mateixa opinió Daniele Venturi, president de Papaboys, segons el qual "darrere d'aquest film hi ha el no-res, una temptativa de fer taquilla, 2.000 anys d'història no es pleguen ni mig mil·límetre davant una temptativa que sona a Il·luminisme francès..."

Pontifex ha presentat una denúncia al tribunal de Bari, per abús del servei públic, en referència al finançament estatal que la pel·lícula hauria rebut. "Suspenguem la pel·lícula en la taquilla", ha invitat el periodista Salvatore Izzo al diariAvvenire, propietat dels bisbes, afirmant que "el Vicari de Crist, la Roca sobre la qual Jesús ha fundat la seva església, no es toca; no necessitem la pel·lícula, perquè nosaltres al papa el tenim de veritat".

"Simpatia afectuosa"

Notícies relacionades

Una dotzena de programadors musicals espanyols confinats en un hotel de Mali arran d’una onada d’atacs i explosions

¿Quan surten a la venda les entrades per al concert de Karol G a Barcelona? Data, on comprar-les i preus

Una presa de posició que contrasta amb amb la puntualització de la Conferència Episcopal Italiana (CEI) que explica no "haver proposat mai boicots" i amb la Radio Vaticana que ha reconegut que el film no és "irònic, sinó molt humà". "Els cardenals són relatats amb una simpatia afectuosa", afegeix l'editorialista d'Avvenire, diari dels bisbes.

La pel·lícula, rodada en diversos palaus i escenaris de Roma, ja ha estat seleccionada per representar Itàlia en el pròxim festival de Cannes, juntament ambThis must be the place,de Paolo Sorrentino.