NIT DE GALA PER A LA FORMACIÓ DEL VENDRELL

Lax'n'Busto, d'etiqueta

El grup celebra al Liceu el 25è aniversari amb l'Orquestra de l'Empordà

La banda va voler gravar al coliseu el videoclip de 'Les nits del Liceu' el 1993 i se'ls va negar el permís

Lax’n’Busto interpreta ’Les nits del Liceu’. / periodico

2
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

«Símbol d'elegància i educació/ el Liceu no s'altera per cap qüestió», diu la peçaLes nits al Liceuque Lax'n'Busto va llançar el 1993. Llavors, els representants del coliseu els van negar el permís per gravar allà el videoclip de la cançó. Han passat 18 anys i el conjunt del Vendrell entrarà aquesta nit per la porta gran. Estan d'aniversari (fa 25 anys que es va fundar la banda). I, per a l'ocasió, han vestit de gala el seu cançoner en l'àlbumSimfònic, el disc que avui presentaran acompanyats, com en l'àlbum, per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i una secció de vents del Liceu mateix, sota l'entusiasta batuta de Joan Albert Amargós.

«Estan com uns nens amb sabates noves, perquè imagina't el que és per a ells escoltar cançons comLlença'tamb 20 músics al darrere, donant-los un èmfasi tan diferent», constata aquest prestigiós compositor, que s'ha encarregat també d'orquestrar els nous arranjaments de la formació.

Més enllà del rock

«Em sembla un grup molt refinat i amb inquietuds. Gent sensible, que s'ha preocupat per anar-se renovant i avançar des del punt de vista musical. A vegades a les bandes se'ls posa l'etiqueta de rock i se'ls pressuposa musicalment simples, però en el seu cas no és veritat. Fan cançons molt ben construïdes i harmònicament amb molta gràcia», afegeix Amargós.

«Per a nosaltres, Amargós és Déu. L'admirem moltíssim -exclama Pemi Rovirosa (guitarra i cors)-.

Hem escoltat tot el que ha fet aquest mestre, i el que més ens agrada és com sap buscar els espais a l'hora d'arranjar cançons, com vesteix les melodies de la veu... Volíem una orquestra que tingués vida pròpia. I sobretot el volíem a ell, que de mica en mica es va anar entusiasmant amb el projecte i ha acabat dissenyant tot el procés».

Notícies relacionades

Jimmy Piñol (bateria) constata que en aquesta aventura la veu de Salva Racero «llueix més, igual que les cançons, que adquireixen la màxima expressió i tot tipus de colors i recuperen a la vegada la seva essència». Mentre que el nou cantant admet la pressió que suposa «no comptar amb el suport del rock», i que al sentir-se «nu» en aquest sentit, tira de la tècnica clàssica de la veu però «sonant rocker».Les nits al Liceuacaba amb l'estrofa «somnis de fa uns anys que no es compliran». Qui els ha vist i qui els veu.

Vegeu el videoclip de 'Les nits al Liceu' a www.elperiodico.cat