La bogeria de Noguera

Des de fa uns anys, l'humorista Miguel Noguera (Gran Canària, 1979) trenca les bones maneres amb l'espectacleUltrashow,una combinació radical de monòleg,performancei conferènciasui generisen què desenvolupa ocurrències impossibles fins a portar-les al paroxisme de l'absurd; a crits i recolzant-se en dibuixos pedestres però amb carisma. Després de veure's en museus, teatres o cafeteries, l'Ultrashowes pot portar ara a qualsevol lloc sota el braç: acaba d'arribar a les llibreries, com un revulsiu inesperat,Ultraviolencia(Blackie Books), compilació de més de 300 idees de manicomi; el segon llibre de Noguera, que ja havia publicatHervir un oso.

Aquest nou volum, com el seu precedent en directe, és una creació difícil de descriure. Bona prova de la seva originalitat i necessitat. Direm que estem davant d'una col·lecció il·lustrada de bestieses hilarants, ungreatest hitsdel deliri, sense ètica ni escrúpols, i a molta honra. «Són ocurrències més o menys passatgeres, però que val la pena rescatar -explica Noguera-. En certa manera, això és contradictori; però és així. Aquest llibre és un recull de moments mentals, i materials, que neixen del meu entorn més immediat. No és una novel·la, ni tampoc és un llibre d'acudits».

En elmón Nogueras'entra o no s'entra. En realitat, és el món de tots, o de tots els que es considerin civilitzats; un paisatge reconeixible de lleis i normes, estructures i convencions, estàtues i sants. Però la seva visió pot ferir algunes sensibilitats. Al cap i a la fi,Ultraviolenciainclou capítols amb títols comPuñetazos en la cara a un perro,Ano inmaculadooEl espíritu de la orina. Podria semblar una pura provocació si no fos perquè tot està recorregut per una inconsciència intoxicant.

Lluny del concepte d'humor intel·ligent(etiqueta dubtosa per suggerir que, en essència, l'humor és una cosa idiota), Noguera abraça la desraó, el caos, la bogeria i, per descomptat, la violència; cops i mecanismes en quantitats ingents. També troba inspiració en subtils construccions del llenguatge, usos i costums de la parla, termes i expressions que fan ràbia.

Tot hi cap, en el seu túrmix, sense raó, sense correcció. Des dels tsunamis fins a la Bíblia i Crist Rei. «Quan es fa broma, es fa broma; quan no es fa broma, no es fa broma. Això és l'important. Si hi ha un límit, no depèn dels continguts sinó del context comunicatiu i l'interlocutor. A una monja no li explicaré pas que el Papa porta calces, és clar. La monja s'enfadaria. Jo no, la monja sí».

Per buscar símils ens hem d'allunyar del monòleg costumista i irònic (el frenesí domesticat d'El club de la comedia)i pensar en gent com l'artista David Shrigley. «A Amèrica m'agrada Steven Wright; no fa gaire me'l van recomanar. Bill Hicks també té molta força... I aquí, Chiquito de la Calzada crec que està fent coses interessants».

Notícies relacionades

Una dotzena de programadors musicals espanyols confinats en un hotel de Mali arran d’una onada d’atacs i explosions

¿Quan surten a la venda les entrades per al concert de Karol G a Barcelona? Data, on comprar-les i preus

Residència al Teatreneu

Noguera va néixer a Gran Canària però es va criar a Mallorca, i va venir a estudiar Belles Arts a Barcelona, on es va quedar «per l'estàtua de Colom». La gènesi de l'Ultrashowve de lluny: «Sempre m'ha agradat dir idioteses. Quan estic de bon humor, això sí. A vegades estic callat i fotut. Però si estic alegre no paro de deixar anar bestieses a penes audibles». En el primer xou el van anar a escoltar 15 persones. «Va ser en una teteria... La paraula teteria, ¿no? La comicitat subtil d'aquesta paraula». Però ara les sessions s'esgoten: hi hafebre Noguera. A partir de dissabte, 16, tindrà funció setmanal al Teatreneu.