Del pòster del dormitori al salvapantalles

En la pel·lícula Ladykillers, dels germansCoen,es deixa anar una sentència que et deixa pensatiu: en aquest món hi ha dos tipus de persones, les que tenen hemorroides i les que en tindran. En el flamant i curtterminista pop del determinisme tecnològic, pot afirmar-se també que hi ha dos tipus d'estrelles: les que arrasen a Youtube i les que hi arrasaran. I qui diu Youtube diu Facebook, Twitter i la nova morena que ens porti l'any que ve, el següent...

Ara mateix no hi ha escapatòria.Justin Bieber s'ha convertit en una de les grans icones de tot això, cosa que equival a dir que té més de 24 milions d'amics a Facebook i més de 7 milions de seguidors a Twitter. Són els nous canals per aconseguir que algú aparegui fins a la sopa, perquè els ídols de masses han passat del pòster a la paret del dormitori a copar els salvapantalles. Els que mouen els fils de la seva carrera han entès molt bé el missatge: el 2011, la música de l'adveniment de l'adolescència ha de recórrer al món virtual per fer caixa, igual que el 1974 The Jackson 5 havien de sortir al programa televisiuSoul train perquè es disparessin les seves

vendes.

Notícies relacionades

El xou de les fans

Justin Bieber disputa un partidet de futbol amb diversos jugadors del Barcelona

Això sí, a sobre d'aquest gran cavall promocional que és internet només han col·locat ingredients homologats, el de sempre, perquè en el terreny musical el xicot aporta poca revolució. N'hi ha prou fixant-se en les lletres, amb molt de sentit de l'amor, entès aquest, és clar, com un conte de fades de la factoria Disney. Habitual en aquests productes. Però també hi trobem bastant sentit de l'humor involuntari, cas deBigger: «Jo era un jugador quan era més petit, però ara ja sóc gran, un trencacors quan era petit, però ara sóc gran». Ho diu algú que l'1 de març va complir 17 anys. Però bé, tampoc cal carregar les tintes: si comparem el seuFirst danceambYou are not alonedeMichael Jacksonestem parlant de la mateixa insipidesa. I quanJustin relaciona Cupido amb les matemàtiques aCommon denominatorno hem d'oblidar queSam Cookefeia el mateix aWonderful world.

Un altre element homologat, la seva veu. A l'espera que li creixi la nou i se l'emporti al món adult (aquell moment que va enfonsarJoselito,el nostre Justin Bieber de fa anys), la poses al costat de l'anglesaNatasha Bedingfield, que juga al mateix parxís però per a adults en la trentena, i semblen calcs. No és casual que l'actor Daniel Radcliffe pensés queBieber era una noia. Hi ha qui critica que faci pudor d'Auto-Tune, aquell processador d'àudio que corregeix el que surt de la gargamella, peròKanye West,l'últim rei de la música popular fins un altre avís, també l'ha utilitzat i s'ha quedat tan tranquil. En aparença, res nou sota aquest sol hormonal canadenc i planetari, perquè fins i tot el seu perruquer sembla el mateix que el deZac Efron, aquell fill de Disney Channel, i els ritmes, un préstec d'Usher.Res nou llevat que, no cal oblidar-ho, aquest tsunami cavalca sobre hemorroides tecnològiques.