El Petit de Cal Eril estrena el sobri i melangiós 'Vol i dol'

A l'entrada del cementiri de Guissona una frase rep els visitants: «Sou el que nos-

altres érem, sereu el que nosaltres som». Sembla escrita pels habitants del cementiri. Com si volguessin recordar els que encara estem vius que tard o d'hora serem cendra com ells. Una frase d'aquest calibre se't queda clavada al subconscient. Encara més si has nascut a Guissona. Joan Pons, El Petit de Cal Eril, va créixer en aquesta localitat de la Segarra i l'ha convertit en el motiu central deVol i dol(2010), el seu segon disc.

Malenconiós, seriós, fosc, ennuvolat... Són adjectius que difícilment vam poder aplicar a ...I les sargantanes al sol(2009), el seu anterior disc. Són qualificatius, a més, que tendeixen a ser assimilats com a negatius en el món de la cançó. Però Vol i dolno és un disc tan diferent del seu predecessor. En aquell també hi havia melancolia, mort i llum. Si alguna cosa ha variat és la proporció dels ingredients. I el resultat, això sí, sembla gairebé oposat. L'únic que es manté és la textura casolana i íntima de la gravació, la veu de nen trist de Joan Pons i, evidentment, el veredicte: un altre disc excepcional.

Vol i dolexigeix múltiples escoltes i promet emotives recompenses. És un disc sobre la mort, però que entén la mort com un regal per a noves vides. Pons no creu en la reencarnació, però sí que veu la naturalesa com un cicle continu de vida, mort i vida. És un tipus sensible, rialler, casolà i fortament lligat a la vida rural. Tant se'n va a casa dels Anímic a gravar unes nadales, com canta a l'estació de tren de Cervera per exigir millores a la línia ferroviària. No és una reivindicació casual: després de vuit anys a Barcelona torna a viure a la Segarra i cada vegada que baixa a la capital deixa molta pasta a la zona blava.

Notícies relacionades

L'exèrcit, al complet

Barcelona i Madrid posen en valor l’aliança de la cultura i el turisme

HISTÒRIA DE CONTE/ La d'El Petit de Cal Eril és una història gairebé de conte. El 2007 es va autoeditar una maqueta, Per què es grillen les patates?, que regalava als concerts. Un any després, i aprofitant els seus coneixements com a llicenciat en so, va gravar a casa seva, a Guissona...I les sargantanes al sol.Pensava fer-s'ho ell també, però el segell Bankrobber es va oferir a editar-lo.

La guinda a la insòlita història d'El Petit de Cal Eril és l'actuació de demà al Festival de Guitarra de Barcelona. Ell, que a penes sap tocar-la, ell, que comenta orgullós que la gran evolució de cara a aquest disc ha estat aprendre a fer servir la celleta, comparteix cartell en aquesta 22a edició amb mestres de les sis cordes com Toti Soler i Tomatito. Increïble.