Ibon Aranberri omple la Tàpies amb treballs de l'última dècada

En la dècada dels 70, en el marc d'un projecte energètic nacional, va començar a construir-se la central nuclear de Lemoiz. La instal·lació no va arribar mai a funcionar, però en l'actualitat les dues construccions que havien d'albergar els reactors encara dibuixen l'horitzó de la localitat biscaïna. Entre les dues dates hi ha hagut temps per construir-la, paralitzar-la i fer-la servir políticament, a més de replantejar nous i fracassats usos culturals per al vell escenari. De tot això en parlaDisseny del nostre desenvolupament. Ria i penya-segat (2000-2005), la instal·lació que obre cronològicamentOrganigrama, la retrospectiva que la Fundació Tàpies dedica a Ibon Aranberri (Itziar, Guipúscoa, 1969). I que, fins ara, és la mostra més completa dedicada mai a l'artista.

Encara que l'exposició recull els principals treballs realitzats per Aranberri durant els últims 12 anys, a ell no li agrada parlar de retrospectiva: «Això implica tancar cicles i les obres no acaben sinó que es transformen», afirma. I com a mostra del que ha dit, hi ha la mateixa exposició, en què les peces, concebudes inicialment com a obres autònomes, se solapen, s'encreuen, interactuen i evolucionen. De manera que formen una «nova edició de les mateixes obres», explica Nuria Enguita, la comissària. I d'aquí el títol i la presentació: una estructura metàl·lica que va enllaçant totes les peces i que comporta que no quedi clar «on comença una i acaba l'altra», conclou Aranberri.

Notícies relacionades

El festival d'estiu de la Costa Brava que tindrà com a escenaris l'Escala i les ruïnes d'Empúries

Savall reviu el Schuman líric

«GENEALOGIA DEL PODER» / En total són nou instal·lacions que formen «una genealogia del poder sobre el territori -apunta Enguita-. La mostra explica com la modernitat a Espanya l'han fet quatre empreses. Com el control sobre el territori és una demostració de poder. I com les infraestructures passen per sobre del que sigui». I aquest «el que sigui» pot ser, per exemple, el pont romà al qual fa referènciaGramàtica d'altiplà (2010), una peça que parla de la destrucció del patrimoni per la construcció de megaprojectes. De les profundes alteracions que les obres d'enginyeria ocasionen en el paisatge tractaPolítica hidràulica (2004-2010), una obra que exhibeix 98 fotos, corresponents cada una a un embassament, i que Aranberri va presentar en l'última edició de la Documenta de Kassel.

I als arquetípics de la naturalesa fa referència(Ir.T. Núm. 513) cavitat. Repertori expandit, una peça adquirida pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i que s'exhibeix ara per primera vegada.