Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Punset, immortal i ateu

Ferran Monegal

Eduard Punset, afaitant-se amb Albert Om (’El convidat’, TV-3).

Ha tornat a aconseguir Albert Om amb Eduard Punset (El convidat, TV-3) aquell clima màgic i extraordinari que va aconseguir amb Teresa Gimpera, aquella atmosfera que no es pot explicar més que vivint-la, aquell quadro profund i detallista, fins i tot sent només les pinzellades d'una aquarel·la pintada en un breu cap de setmana. Aquell moment afaitant-se tots dos al lavabo, per exemple, mentre sonava l'ària de Puccini O mio babbino caro, crec que en la veu de María Callas, escampant-se més enllà de les finestres del lavabo, posant-se als camps de la Fonteta, propers a la masia punsetiana. Aquell altre moment en què el programa va il·luminar amb la veu tremenda i esqueixada d'Adrià Puntí (Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc), després d'esmorzar, disfrutant la folgança d'una passejada pel jardí de la casa. Aquelles mirades reposades entre visitant i criatura visitada, de les quals brotaven sensacionals arpegis en forma de diàleg. «El meu primer amor es va fer monja», deia Punset evocant les seves primeres experiències en l'art de l'amor, i va afegir de seguida: «Va marxar a l'Àfrica i els meus amics em deien: si ets incapaç d'impedir que la teva nòvia es faci monja mai convenceràs a ningú que el comunisme té raó». ¡Ah! El comunisme del primer Punset, sí, enrolat a les files del PCE i després el seu trànsit cap a Suárez. Advertia sobre aquell viatge: «El meu amic Antoni Gutiérrez El Guti, del PSUC, solia dir en públic, amb ganes d'ofendre'm: l'Eduard sap molt bé d'on ve, i sap molt bé on va, ¡però no sap on està!» i després d'un somriure i una pausa, va afegir: «Tenia tota la raó». O sigui, la sincera catarsi personal que només brota quan ja has complert un bon grapat d'anys. Una altra moment de rara intensitat va ser quan Om va introduir el tema de la mort, i el de Déu. «¿Ets creient?», li va preguntar. «Creient en què? En Déu, no», va respondre suaument. «¿I la mort?», va repreguntar el visitant. I llavors Punset, jugant a científic entremaliat, va contestar: «¿Què és la mort, Albert? ¿Què es mor quan et mors? Som àtoms en un 90%. I els àtoms són eterns. O sigui, que jo probablement no moriré». ¡Ahhh! Com hem disfrutat amb aquesta trobada. Amb el descobriment d'un Punset íntim, criatura d'estranya bellesa, que no ha perdut el temps parlant de la tele: no ha parlat ni un segon en tot el cap de setmana del colossal èxit del seu programa Redes. Una altra admirable raresa.