Omar Khayyam

Al llarg dels segles hi ha alguns autors que, reprenent i projectant un pensament i una emoció que els transcendeixen, confereixen a la literatura una dimensió universal, que va més enllà de la trajectòria quotidiana de cadascú i que ens expressa. Hi ha un corrent de fons que relliga la Bíblia, Homer, Ovidi o Shakespeare, on bateguen amb força les pulsions que dominen l'ànima humana. I d'aquest corrent en forma part Omar Khayyam, poeta persa nascut a Nishapur que va viure a cavall entre els segles XI i XII. L'hem de situar dins una tradició on figuren escriptors tan venerats com Rudagi, Hafiz, Sa'di, Firdawsi o Rumi. Ara Àlex Queraltó acaba de publicar una excel·lent versió de les Quartetes de Khayyam traduïdes al català des del persa. La llibertat intel·lectual i la poesia vitalista i descreguda («N'estic fart, d'adoradors d'ídols i de temples») de Khayyam resulten d'una notòria contemporaneïtat. De la mateixa manera que també se'ns fa especialment interessant des de la mirada d'avui Khayyam perquè va ser, a més de poeta, un notable matemàtic i astrònom. Però la confluència entre el vers i la ciència té precedents encara més llunyans com el presocràtic Cleòstrat de Tènedos. Llegir Khayyam és retrobar el carpe diem d'Horaci que ens convida a assaborir cada moment: «Només hi hi ha un instant del món del dubte al de la certesa./Aquest instant preciós aprofita'l i gaudeix-ne,/ perquè la nostra vida no és res més que aquest instant.» I també la consciència crítica i desesperançada del vanitat de vanitats de l'Eclesiastès: «L'estat del món i l'essència de la vida no són més/ que un instant d'imaginació i somni, engany i quimera.» Aquesta edició dels famosos Robaiyat de Khayyam conté 157 quartetes, que ens colpeixen amb la bellesa de les seves imatges, «el que hi ha al món no és sinó vent a les mans», i ens permeten capbussar-nos de ple en la mirada de Khayyam sobre la realitat, on alternen el goig i el plaer, «sense el vi rosat no val la pena viure», amb la desolació, «sempre que miro amb atenció el desert del no-res,/ hi veig els qui no han tornat i els qui ha han fugit». Allunyat de fanatismes, conscient del caràcter efímer de l'existència, Khayyam ens desafia a fer un exercici de saviesa i de plenitud.