Un segle de postals

Els milions d'imatges que contenen els arxius fotogràfics històrics (i els calaixos, armaris i golfes) experimenten tota mena de destins. Hi ha fons que desapareixen. N'hi ha que acaben salvaguardats pel dispers sistema d'arxius públics, prèvia donació o venda. Alguns altres surten a subhasta i acaben en mans de col·leccionistes. I n'hi ha uns quants, ben pocs, que continuen vius en mans dels qui els van crear o els seus descendents, intentant que continuïn sent un banc d'imatges empresarialment viable, cosa cada vegada més difícil. Aquesta última és la intenció de la família Zerkowitz, una dinastia que va començar a retratar el paisatge de Catalunya al voltant del 1915, va viure elboomde les postals turístiques els anys 1970 i avui intenta ressuscitar a través de la xarxa les fotografies que mostren l'evolució del paisatge des dels temps preturístics.

L'arxiu Zerkowitz mostra sobretot escenes de Barcelona, el Pirineu i tota la costa mediterrània. Però també amaga la tasca d'un fotògrafdesconegut, l'Adolfo Zerkowitz (1884-1972), que als seus reportatges no professionals, encara inèdits, intentava escapar-se de les convencions i limitacions del gènere de la postal, canviant les càmeres amb plaques de vidre per la Leica, assajant enquadraments i recollint escenes humanes abans que paisatges. «Sempre hem intentat fer alguna cosa més», explica el seu fill Alfredo. «Ens agradaria que se'l conegués per algunes altres coses, no sols com a fotògraf de postals, sinó com un autor, i que s'apreciï l'arxiu com un banc d'imatges històriques», manifesta el seu nét Héctor, també dedicat al món de la imatge.

DEL CORREU A LA WEB / En temps de Facebook i SMS, de fotografia digital i de les escapades de cap de setmana, el negoci de la targeta postal ja no és el que era. Tot i que la casa Zerkowitz ja va caure amb la crisi dels anys 1980, que es va endur tantes empreses editorials i d'arts gràfiques entrampades pels canvis de tecnologies d'impressió. Després d'alguns intents, ara, en lloc de buscar l'asil dels arxius públics, el segon Zerkowitz de la saga, Alfredo, la seva dona Carmen i el seu fill Héctor, intenten buscar noves finestres d'internet: ja han escanejat unes 4.000 imatges de les prop de 80.000 que hi ha a l'arxiu, i que pengen a la web www.zerkowitz.es, on ofereixen la gestió de drets de reproducció i la venda de còpies per a particulars.

Notícies relacionades

Giorgio Armani, el ‘rei’ de la moda italiana, mor als 91 anys

Estopa firmarà la banda sonora del Piromusical de la Mercè 2025

Entre aquestes fotografies ja digitalitzades hi ha una petita mostra de les imatges més espontànies del fundador de l'estudi, amb retrats quotidians dels anys 1930 o alguns fets socials (sense incloure-hi la guerra civil i la postguerra, durant la qual Zerkowitz va procurar passar com més inadvertit millor a causa del seu origen), però sobretot fotografies que mostren els escenaris que han atret el turisme a Catalunya, i la seva successiva transformació des dels anys 1930, quan Adolfo Zerkowitz va recórrer el Pirineu i la costa, des del cap de Creus fins als encara tranquils Castelldefels, Sitges i Salou, i va col·locar la seva producció en llocs com ara estancs i hotels.

POSTALS A L''ESTIU' / Durant l'aparició del suplementEstiu, que començarà dimarts que ve, EL PERIÓDICO publicarà algunes de les postals d'època dels Zerkowitz que mostren imatges del turisme a Catalunya a la primera meitat del segle passat.