WILCO: Un pioner de l''Americana' convertit en clàssic modern

El grup de Chicago és un fetitxe fiable del Primavera Sound, que ja el va incloure en les seves programacions del 2004 i 2007. El seu últim disc,Wilco (The album), publicat fa gairebé un any i que a penes va sonar en la seva actuació de llavors a l'Auditori, el mostra com a clàssic del rock americà modern; adult i centrat en artefactes sonors perfeccionistes, amb poc rastre de les seves arrels en el country alternatiu i dels seus experiments elèctrics de la mà de Jim O'Rourke.

Cada cop té menys sentit ubicar Wilco en la tendènciaAmericana, tot i que els seus orígens són allà. El grup va néixer el 1994 després de la dissolució d'Uncle Tupelo: Jay Farrar va crear Son Volt mentre Jeff Tweedy i tres exmembres més van fer néixer Wilco. Més tard,Summerteeth(2002) es va erigir com un mirador panoràmic a un despert rock amb arrels. La seva nova obra, amb gestos pop i homenatges a George Harrison (You never knowevocaMy sweet Lord) pot descontentar el públic més aventurer, però el seu preciosisme no és estèril: ¿els Eagles de l'indie? JORDI BIANCIOTTO