Manel culmina el seu fulminant ascens amb dos assalts al Palau

Fa exactament un any, un mes i 25 dies, Guillem Gisbert i Roger Padilla, membres del grup Manel, conversaven amb aquest diari en un bar de Gràcia. Acabaven de publicar el seu primer disc i el presentaven amb tres concerts en família al bar Heliogàbal. Avui (i dilluns) tanquen la gira d’Els millors professors europeusamb un doble ple al Palau de la Música dins del Festival Mil·lenni. Hores abans de prendre’s unes merescudes vacances tots quatre (Martí Maymó i Arnau Vall-

vé completen la banda) miren pel retrovisor. Han estat 83 concerts, milers de quilòmetres, centenars d’anècdotes, desenes de nits memorables i, és clar, alguna trompada.

«Una de les coses que més hem après aquest any ha sigut geografia catalana», afirma el Roger. «Hem tocat a mil pobles del Vallès, però aquestes dues comarques no s’acaben mai», exclama el Martí. «I el País Valencià és llarguíssim. Arribar fins a Elx va ser una tortura», recorda el Guillem. Més d’una vegada el cantant de Manel ha obsequiat els seus companys amb una afectada interpretació delBlues del autobús, de Miguel Ríos; aquesta que diu «vivo en la carretera». Però no ha estat tan greu. La majoria de nits han tornat a dormir a Barcelona i, en ocasions, s’han quedat en cases de parents o d’amics de la facultat. En algun cas, fins i tot han aprofitat per fer turisme.

Fa just un any van oferir el seu primer concert seriós fora de Barcelona. El disc ja estava rodat i a Manlleu els esperaven 400 persones. Al febrer, a Terrassa en van ser 700. «I molt sorolloses. No és normal que a la segona cançó ja estiguin cantant», recorda el Roger. Però el seu disc calava tant i a tanta velocitat que amb la primavera van començar a succeir-se els plens i a augmentar els aforaments. A Badalona hi van anar mil espectadors. «D’aquell dia recordo que havien posat cadires i que la gent de l’esquerra les va tirar», explica el Guillem. «Va ser mentre cantàvemAi, Dolors», puntualitza l’Arnau.

UN RESPECTE PER L’UKELELE / Si volguessin, ja tenen desenes d’anècdotes per a un documental sobrel’any que van viure perillosament. Tornant de València els van robar de la furgoneta l’ordinador, la microfonia i el clarinet. Es va salvar l’ukelele. «Devien obrir la funda i al veure que no era un violí devien quedar decebuts», especula l’Arnau. El pitjor va ser que aquella nit tocaven a Tarragona i quan van explicar el que havia passat el públic s’ho va prendre de broma. «Als concerts sempre expliquem històries i aquesta ningú se la va creure», lamenta el Roger. A Tiana hi va haver una apagada a mig concert i la gent els va il·luminar amb els mòbils mentre seguien tocant. A Vilanova i la Geltrú, l’Arnau i el Guillem, per fi, es van banyar junts al mar. I baixant de l’escenari de Graus (Osca), van rebre un SMS tristament històric: «Ha mort Michael Jackson».

HISTÒRIES DEL CORRANDER / Els fans de Manel saben que el moment més esperat del concert és quan inviten el públic a improvisar rimes en la cançóCorrander de la parella estable. Se’ls va acudir per primera vegada en un concert a la universitat de Barcelona i el primer a atrevir-se va ser un amic, el teclista del grup Tarannà. A Madrid els va donar un cop de mà el cantautor EspaldaMaceta. I des d’aleshores centenars d’espectadors han pujat a cantar en català o castellà. A Girona un vinater es va preparar la rima per usar la paraulavii en aquell mateix instant regalar-los dues ampolles de la seva collita. Els fans són així de macos. També els han entregat simpàtics presents (polseres, un quadro, melmelada)... i algun suggerent anònim a l’habitació de l’hotel.

El capítol de concerts històrics l’inaugura el ple a vessar a Apolo del 22 de maig. Aquella nit la festa es va allargar fins a altes hores. «L’endemà, a Vilafranca, és la primera vegada que he sortit a l’escenari i al dir bona nit ja estava afònic», s’autoinculpa el Guillem. A l’agost i al setembre, van arribar les multitudinàries convocatòries gratuïtes a les festes de Gràcia i el BAM. ¿Massa multitudinàries? «Jo no hi hauria anat com a públic», confessa avui el Roger. Molt més bon record guarden de les seves visites a Artà (perquè van tocar al pati del castell), Olot («en aquell escenari vaig veure anys enrere Los Planetas», rememora el Guillem), Mallorca («allà el públic és perfecte: ni molt sorollós ni molt callat», elogia el Martí) i la colònia industrial d’Ametlla de Merola (on van actuar amb el decorat d’Els Pastorets de fons).

DE BRIGHTON A BUENOS AIRES / No és habitual que un grup que canta en català actuï tan aviat fora de Catalunya, però ells ho han fet tres vegades a Madrid, dues a l’Aragó i una a les Canàries. Al maig van aterrar a Brighton (no un bar, sinó la ciutat anglesa), però davant 10 persones, cap de les quals els va fer cas. «Des que vam començar tot ens havia anat bastant bé. De tant en tant va bé una petita hòstia», valora el Martí. I la seva visita a Buenos Aires al novembre també va ser oblidable: «Mitja hora de concert i dolenta», resumeixen. Això sí, van aprofitar per prendre’s unes vacances i col·leccionar una altra escena per albiopic: «En una muntanya a la frontera entre l’Argentina, el Perú i Bolívia, se’ns va acostar una parella catalana i ens va demanar si podien fotografiar-se amb nosaltres», relaten encara sorpresos.

Tot i que després d’aquests dos concerts al Palau encara els en quedarà un a Granada i un altre parell a Anglaterra, la gira d’Els millors professors europeuss’acaba. L’únic que no han pogut fer en aquests 14 mesos d’ascens frenètic ha estat compondre cançons noves. «Hi ha idees, però no hi ha cançons», confessa el Roger. I el Guillem afegeix: «Si en tinguéssim alguna l’estrenaríem al Palau, però no podrà ser».

Notícies relacionades

El Último de la Fila: «La gent vindrà a sentir les nostres cançons, no a veure’ns a nosaltres pel nostre físic»

Una cantant catalana es cola a la llista de candidates a cançó de l’estiu a Spotify

Manel + Joan Miquel Oliver

Palau de la Música • Dv 15 i dl 18 • 21.00 h