El director, al capdavant de la Banda Municipal de Barcelona, va triomfar amb valsos, polques i sarsuela

Un Auditori en què no hi cabia ni una agulla i un públic absolutament rendit a la causa va ser el balanç final del concert matutí d’Any Nou que la Banda Municipal de Barcelona va oferir, diumenge passat, dintre de la tercera temporada que el conjunt té a la sala del carrer de Lepant. El repertori escollit per Salvador Brotons, director musical de l’agrupació i verdader artífex de l’èxit d’aquesta feliç trobada entre devots de la música, va ser molt festiu i molt propi d’aquestes dates: valsos i polques de Johann Strauss (fill), amb les encomanadisses melodies d’algunes de les pàgines més cèlebres de sarsuela.

El poder comunicatiu de Brotons no té límit: el músic barceloní prodiga simpatia sobre l’escenari i el seu gest, malgrat l’extraversió, és abans que res claríssim, cosa que juga molt a favor seu. La plantilla d’una banda, sempre ajustada al repertori que professa però formada bàsicament per instruments de vent i percussió –sent el clarinet el que substitueix la secció de violins–, no sempre és la idònia per interpretar un determinat repertori nascut per ser executat per una orquestra simfònica, raó per la qual, per no caure en excés de decibels i aconseguir una comprensible jerarquia dels diferents plans sonors, és important aconseguir bons balanços. Va ser aquest un aspecte resolt perfectament per Salvador Brotons que, dirigint la major part del concert de memòria, va convèncer en una primera part dedicada a seleccions de sarsuela amb obres com elPreludideLa Revoltosai, sobretot, en una sonora pàgina deCançó d’amor i de guerra, de Martínez Valls, amb la qual va aconseguir un calorós aplaudiment dels molts aficionats a la sarsuela que hi havia a la sala.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

MELODIES DE STRAUSS / Després del descans, i amb l’ostentosa acústica de la sala Pau Casals com a teló de fons, van arribar les contagioses melodies de Strauss; encara amb algun desajust a les entrades, tot el metall va resplendir, entre altres, en l’Oberturad’El Ratpenati en la popular i ballableAnnen Polca. L’entusiasme regnant va donar per a tres bisos:El Danubi Blau, la ben orquestrada versió per a banda deNadales catalanes, del mateix Salvador Brotons, i l’arxiconegudaMarxa Radetzky, de Johann Strauss (pare), que va emular el tancament del concert de Cap d’Any vienès amb la fogosa personalitat del director dirigint les palmes del

públic.