"Som com els buscadors d'or"

Aquesta informació es va publicar el dia 23/04/2007. El contingut fa referència a aquesta data.

Agent literària

L'agent literària --en aquest país és una professió de dones-- és un personatge secret, almenys per al gran públic, que lluita amb totes les seves forces pels interessos dels seus escriptors, a qui representa --per emportar-se el pessic d'un 10% o un 15% dels seus guanys-- i que s'ha guanyat l'animadversió dels vells editors acostumats en el passat a tractar amb els seus autors de tu a tu. Antonia Kerrigan és una de les agents més influents d'aquest país, no en va, la joia de la seva corona són els sis milions d'exemplars venuts deL'ombra del vent.Seu és Carlos Ruiz Zafón.

--¿Com es fa una agent literària?

--El meu pare, un nord-americà d'origen irlandès, era poeta i el primer traductor de Borges a l'anglès. Va créixer a Cuba i va recalar a Mallorca, on hi ha la casa familiar. Els llibres sempre han estat molt presents en la meva vida, però el fet que sigui agent literària es deu gairebé exclusivament a Carmen Balcells. Amb ella vaig treballar i vaig aprendre l'ofici.

--Diuen que Balcells és una negociadora de ferro. ¿Es molestava a donar lliçons?

--Veure-la actuar ja era tota una lliçó, un privilegi.

--L'editor Mario Muchnik va dir en la seva biografia en relació amb els agents que "el pitjor no són els autors". ¿Assumeix el seu paper de dolenta de la pel.lícula?

--És inevitable que un intermediari sigui una figura una mica antipàtica. Però tenim moltes coses bones.

--A saber...

--Un escriptor inèdit és algú capaç de vendre la seva ànima al diable per deixar de ser-ho i nosaltres posem un límit a aquesta situació.

--¿Me'n dóna un exemple?

--Quan el 1994 vaig arribar a la Fira del Llibre de Guadalajara a Mèxic, alguns autors em van demanar que els representés. Així vaig descobrir que ningú tenia un contracte firmat, que no els pagaven cap mena d'avançament i que de tant en tant els liquidaven engrunes. Ara, per descomptat, a ningú se li acut fer aquestes coses.

--I això és gràcies a vostès. ¿Els editors hi estan d'acord?

--Jo crec que sí. També a ells els resultem beneficiosos. ¿He de dir que tinc amics editors? Som el filtre de muntanyes d'originals i quan l'autor adquireix fama i es torna difícil de tracte, som nosaltres els que ens hi barallem.

--¡Ai, l'ego dels autors! La veig fent de psicòloga de guàrdia.

--Tots els creadors són una mica fràgils.I has d'estar allà, donant ànims per telèfon després d'una mala crítica. En el fons, ningú té la seguretat, al cent per cent, de la vàlua del que escriu. Hi ha qui m'ha enviat el llibre un dia i al cap de 24 hores m'ha trucat per preguntar-me si m'ha agradat.

--A Carmen Balcells li diuen La Mamà Gran i al nord-americà Andrew Wylie, La Mamà GranEl Xacal.

--No, que jo sàpiga. Em diuenLa Kerri,però no a la meva esquena i sempre amb afecte.

--¿Com és el seu estil negociant?

--Convenço la gent explicant-li exactament el que opino del llibre. Crec que sóc una persona sensata. Si tens un autor que ha venut molt és normal que en demanis més.

--¿Què va sentir quan va llegir per primera vegada L'ombra del vent

--Una cosa semblant al que havien d'experimentar alfar-westquan trobaven una palleta d'or. Els agents som com els buscadors d'or.

--¿Tan esforçats?

--Vendre és un negoci molt dur. En el mercat anglosaxó gairebé no tenen en compte els autors espanyols. ¿Li explico una anècdota?

--Endavant.

--Fa uns 8 o 9 anys em vaig citar amb una editora anglesa. Com que em vaig presentar una mica abans d'hora a l'standem vaig posar a fullejarLa cuarta mano,de John Irving, que acabava de sortir i jo tenia moltes ganes de llegir. Va arribar l'editora i li vaig començar a parlar de tres o quatre autors que li podien interessar i en un moment concret em vaig adonar que s'estava avorrint mortalment. Així que li vaig dir: arribem a un acord, si em regales l'Irving jo me'n vaig. I dit i fet. L'interès pels llibres espanyols és nul, ara és una mica millor però no entusiasmant.

--I seguint amb les males notícies ¿creu que Barcelona ha perdut pes cultural en el camp de l'edició?

--Rotundament no, la veu cantant encara la té Barcelona.

--¿Es prepara per a Frankfurt?

--M'afectarà poc perquè en el meu catàleg no hi abunden els autors en català. De totes maneres, crec que és una excel.lent oportunitat per donar a conèixer la cultura catalana.

Notícies relacionades

Un altre Sant Jordi de rècord: més de 2 milions de llibres venuts i una facturació superior als 26 milions d'euros

Joyce DiDonato i William Christie, plats forts d'una nova edició de transició a Peralada

--¿Per què a Espanya les agents literàries són dones?

--Abans les dones dels escriptors s'ocupaven d'aquests temes, fins i tot els passaven els originals a màquina. Potser nosaltres hem substituït aquest paper de suport.