Sanjays, consciència i festa

Sanjays és un nom d'origen hindú que significa triomfant o victoriós. Així es deia l'exbaixista de Sanjays. I el cas és que la banda gironina segueix sumant èxits, malgrat diversos canvis de la seva escuderia. Acaben de publicar un tercer disc en què miren sense complexos l'escena pop internacional. Des del pop ballable fins a la new wave dels 80 i l'indie dels 90. Divendres presenten 'Food and milk for our babies' a Razzmatazz (Razz Clubs).

El grup es va formar el 2008. Els integrants procedien de poblacions empordaneses com Palamós, Palafrugell, Parlavà i Sant Feliu de Boada, que va acabar sent el primer centre d'operacions. La majoria s'havia bregat en altres formacions. I molt poc van trigar a sorprendre amb la seva proposta sense prejudicis.

Sanjays ara està de promoció amb un compacte per al qual han tornat a recórrer a Jaume Pla (Mazoni) per a la producció, com ja van fer amb 'Laboratorium', el primer àlbum que van publicar amb el segell Bankrobber. Per cert, Pla va ser professor de música del cantant, Òscar Martorell.

Més sintetitzadors i definició

'Food and milk for our babies' "està més definit que l'anterior --admet el vocalista--. Respon al moment que vivim ara". "Potser les nostres primeres cançons eren més guitarreres i hem anat evolucionant, introduint-hi més sintetitzadors. El resultat és menys barroc; menys carregat", descriu Adrià Cortadellas (un dels tres guitarres del conjunt).

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El gresol estilístic de la seva música respon al fet "que a la formació hi ha sis components amb els seus respectius gustos, i cadascú aporta el seu toc", aclareix Martorell. A més, no tenen "un procés de creació que respongui a cap plantilla --afegeix Cortadellas--. "Potser un dia gravo una melodia, l'hi passo a l'Oriol perquè hi posi la lletra, després li canviem la tornada… és un puzle que anem completant".

Sanjays aborda estrofes amb contingut social i ritmes ballables. Reflexió i festa. Al millor estil de grans grups com Housemartins, inclouen missatges polítics en els seus enganxosos senzills. En les lletres aborden la temàtica "sexual o d'amor", una constant en la seva discografia, però també la crítica. I fins i tot s'atreveixen a "constatar que Déu no existeix". Tot, amb una animada secció rítmica. I els seus habituals jocs de veus masculines i femenines (la presència escènica i la veu de Núria Moliner no passen desapercebudes).