Ara Malikian, violinista atípic

Al llarg de la seva carrera, el versàtil Ara Malikian mai ha deixat de sorprendre. Primer com a violinista clàssic; després va sortir del lloc de l'orquestra i va desenvolupar la seva personalitat en múltiples facetes: en programes de televisió o amb els músics joves a l'Orquestra a la Teulada, formació que comprèn de Bach a Björk. També ha flirtejat amb el ballet actuant amb Ángel Corella i ha mostrat el costat més divertit de la clàssica amb espectacles com PaGAGnini. El seu nou repte és condensar tot això en un concert al Liceu el 26 de març vinent, dins del Suite Festival. «Serà un resum de les meves diferents facetes, de tot el que he fet en 30 anys i també oferiré moltes composicions meves que em feia vergonya ensenyar», explica l'intèrpret d'ulls espurnejants i melena arrissada que és fidel reflex del seu esperit atrevit i lliure. «En les meves composicions surt molt el meu costat oriental. En general tot el que és  oriental sona molt tranquil. El que jo faig és diferent», afirma. «He volgut ajuntar el virtuosisme de Paganini o de Sarasate amb aroma armènia o oriental, tot amb ritmes ràpids perquè són obres que responen a les meves pròpies necessitats».

Compondre per divertir-se

Presumir no és el seu fort. Li costa precisar les idees que reflecteix en les seves obres. «Com que són temes que no em prenc seriosament, em diverteixo amb ells. No sóc Stravinski o Beethoven però em diverteixo tocant els meus propis temes, cosa que el públic agraeix».

Malikian té un do especial. Els seus concerts acostumen a convertir-se en una festa en què encomana la passió: «Hi haurà passatges seriosos, però també explicaré anècdotes», avança.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Malikian encara té molta feina. Entre els seus plans hi ha un concert homenatge al genocidi armeni. «Es compliran 100 anys del que va passar i és important recordar-ho», diu. «No es tracta de fomentar l'odi envers els turcs. És simplement una forma de respectar el milió i mig de persones que van morir i reconèixer una veritat històrica. Els armenis no volem res més -argumenta-. Hi ha països que ni reconeixen el genocidi. El centenari és una bona oportunitat per parlar-ne». La peça que prepara unirà 12 músics, tant de clàssica que l'acompanyen al Liceu com especialistes en música tradicional armènia.

Vegeu el vídeo de Malikian en acció al mòbil o a e-periodico.cat