Paul Fuster debuta en català amb l'optimista 'Repte'

El seu bressol van ser els Estats Units, però fa un any es va instal·lar a Cardona i en pocs mesos va facturar el seu primer disc en català, Repte (Chesapik), que pren el relleu de36 Weeks (1998),Battleship(1999) i Happy nothing (2002).Paul Fuster no és un cantautor a l'ús. El fill del famós cardiòlegValentí Fusteres dedicava a construir bicicletes per encàrrec a Brooklyn abans que li sorgissin lletres del tipus «els ventricles del teu cor esquitxen sang i tot és mou (Guapa pocasolta). "Per collons he après coses del cor. I aquesta estrofa és una referència còmplice al meu pare", admet.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«Es tracta d'una cançó d'amor humorística --afegeix-- en què dic, 'hey, no és el bistec, la teva carn ni el teu cul el que m'atrauen, són les teves entranyes'». L'àlbum el presentarà dimarts i dimecres a lasala Heliogàbal, juntament ambXarim Aresté (del grupVery Pomelo, que tocarà el baix) iPep Mula (el bateria deSanjosex). Fuster ja feia folk molt abans que causés furor a Catalunya. I amb la seva guitarra metàl·lica feta per ell mateix ("amb la xapa de la rentadora" que tenia a Nova York "i el pal extret d'una estaca"), exhibeix a Repte un peculiar imaginari i una atmosfera que atrapa.

"Has d'actuar més que esperar"

Quan se li pregunta si hi ha antecedents artístics a la família, el primer que contesta és que els seus pares "tenen una visió bastant original de la vida; tots dos han destacat com a persones; són gent canyera que hi posen ous al que fan". I després recorda que el seu avi era escultor i psicòleg. "Però no, ningú feia música".Fusterja va seruna rara avis de l'escena local, que va arribar a guanyar el premi Altaveu i compartir escenari ambAni diFranco. Ara compon fins i tot una sardana, batejadaSóc fill de la meva mare. "Tenia el ritme i el títol abans que la cançó. És la meva manera de dir d'on vinc: sóc un català pura sang i un guiri nascut a Nova York". Encara que si hi ha un títol del seu repertori que remet a la sardana ésLa Santa Collons(peça que ha gravat en acústic per a EL PERIÓDICO). "A la lletra explico que nosaltres tenim el poder de superar els problemes, sense esperar cap ajuda. No serveix de res queixar-se. Busca en tu mateix la solució. Som els caps de les nostres vides i és amb aquesta intenció que dic '¡Santa collons!' La força no vindrà de fora. Has d'actuar més que esperar, exercir en lloc de contemplar".