Itàlia 1990: La venjança d’Alemanya en el Mundial més insuls

En un Mundial sense estrelles definides ni determinants, més de continuïtat que de novetats singulars, i massa insuls i avorrit pel vist en edicions anteriors, Alemanya es va venjar de l’Argentina quatre anys després en una mala final que va acabar decidint Andreas Brehme en un polèmic penal i a falta de cinc minuts per a la conclusió, després que l’estrella germànica Lothar Matthäus dubtés a l’hora d’executar-lo.

Beckenbauer es va venjar de Bilardo i va conduir d’aquesta manera la ‘Mannschaft’ a tricampionar amb el seu tercer títol mundial, després dels de 1954 i 1974, igualant en aquell moment els brasilers i demostrant que l’eficàcia és el seu, fent bona la frase de l’exblaugrana Gary Lineker, al caure eliminada Anglaterra en semifinals: «El futbol és un joc simple que es van inventar els anglesos i que sempre guanyen els alemanys».

Semifinals igualades

Precisament la igualtat en la disputa de les dues semifinals –Argentina-Itàlia i Alemanya-Anglaterra–, decidides totes dues als penals, va ser un dels millors instants d’una Copa del Món més de futbol defensiu que ofensiu.

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

Només el Camerun del veterà Roger Milla –38 anys– va despertar passions en la fase final, abans de cedir a la pròrroga amb Anglaterra, rellançant el futbol africà.

L’Espanya de Luis Suárez a Itàlia 90 va caure en aquesta ocasió als vuitens de final davant un dels seus botxins històrics, la Iugoslàvia llavors de Dragan Stojkovic que va perdre després amb la subcampiona.