Mundial Espanya 1982: Del fracàs d’Espanya a l’èxit d’Itàlia

La selecció espanyola de José Emilio Santamaría va passar sense pena ni glòria com a amfitriona pel seu Mundial 82 i caient en la segona fase i cedint tota la celebritat a la Itàlia d’Enzo Bearzot i Paolo Rossi.

Espanya vivia la transició democràtica i volia donar la millor imatge al món tant esportivament com organitzativament, malgrat els problemes inicials amb el tempestuós i polèmic sorteig de la competició i les posteriors anècdotes en partits com el tongo en l’Alemanya-Àustria o l’aturada del xeic en el França-Kuwait.

En un Mundial d’estrelles, algunes de fallides com l’estrena sense èxit de Diego Armando Maradona, es van emportar la palma Itàlia, el Brasil, França i Alemanya, a més de la revelació de Polònia de nou vuit anys després.

Històric Sarrià

La Itàlia de Rossi va guanyar la final a l’Alemanya de Rummenigge, després d’eliminar a l’estadi de Sarrià l’Argentina i en un partit històric el Brasil de Zico i Falcao, en una segona fase prèvia a la semifinal davant la Polònia de Boniek, després d’una primera fase sense conèixer la victòria.

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

Alemanya tampoc va fallar davant la França de Platini, després d’una semi a vida o mort –amb una agressiva entrada salvatge de Schumacher a Battiston– que es va decidir per primera vegada en la tanda de penals.

Els ‘azzurri’ van alçar el seu tercer Mundial, després dels de 1934 i 1938, i el seu capità i porter, Dino Zoff, es va convertir amb 40 anys en el futbolista més veterà en guanyar-lo. I tot sota el somriure únic del president italià Sandro Pertini.