FÓRMULA 1

Madrid ultima el seu projecte d’un Gran Premi de F-1 que rivalitza amb Montmeló i amb noms poderosos al darrere

Madrid ultima el seu projecte d’un Gran Premi de F-1 que rivalitza amb Montmeló i amb noms poderosos al darrere

EFE/Alejandro Garcia

5
Es llegeix en minuts
Miguel Martínez

El projecte, ideat per Pablo de Villota, nebot i cosí d’Emilio i María de Villota, dormisquejava en un calaix d’Ifema tancat per la pandèmia del 2020. Les majories absolutes del PP a l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid han reactivat la idea de celebrar un gran premi de Fórmula 1 a Madrid. Serà un dels projectes estrella de la campanya electoral per portar Núñez Feijóo a la Moncloa. El Partit Popular s’ha entossudit a arrencar la F-1 de Barcelona per emportar-se-la a la capital espanyola. I, a més, compta amb les felicitacions dels amos del negoci, la FOM i Liberty Media, en aquesta idea d’incrustar l’espectacle a les ciutats i que els aficionats puguin arribar-hi amb metro: una F-1 més còmoda, més urbana, més neta.

El projecte de traçat utilitza les instal·lacions d’Ifema i passa, com no podia ser d’altra manera, per terrenys de Florentino Pérez a l’àrea de Valdebebas. Els fonaments del projecte són tan sòlids que pocs dubten que el 2026 Madrid celebrarà el seu gran premi i posarà en risc la continuïtat de quatre dècades de F-1 a Montmeló. La FOM no és partidària de dos grans premis en un país, tot i que no seria la primera vegada que passa a Espanya i en altres països.

Realment, els únics obstacles del Gran Premi a Madrid obeeixen a la lluita d’egos entre Isabel Pérez Ayuso, presidenta de la Comunitat, i l’alcalde, José Luis Martínez Almeida per arrogar-se la titularitat del projecte, una baralla que haurien de resoldre al més aviat possible i deixar només per al record aquell instant en què el singular Pedro Pacheco, alcalde i principal artífex del Gran Premi a Jerez, es va saltar olímpicament el protocol, i al crit de «xoriço» contra Carlos Gracia, president de la federació espanyola, va irrompre al podi per entregar el trofeu de guanyador a Mika Hakkinen en el que seria l’última cita del gran circ a Jerez el 1997 després de cinc anys de curses en aquells anys 80, en què la Costa de Sol i Andalusia eren el focus Internacional del país, residència estiuenca del que en aquella època es denominava ‘internacional jet set’.

Records de Pedralbes i Montjuïc

La puixança social i econòmica ha sigut la clau per determinar els enclavaments de la F-1 al món i a Espanya. Pedralbes va ser el primer escenari a Espanya, als anys 50, mentre que el traçat semiurbà de Montjuic i el permanent del Jarama es van alternar entre 1968 i 1975. És curiós, però la F-1 va triar després circuits permanents com el mateix Jarama (1976_1982), Jerez (1986-1990 i 1997 com a GP d’Europa) i Montmeló (1991-2026) per recuperar la idea de Montjuïc: un circuit semiurbà, a la ciutat, però que no col·lapsi el centre, i a la qual els seguidors hi puguin acudir en transport públic, un model que mai va quallar en l’experiment de València marcat per la desmesurada despesa pública i la corrupció (GP d’Europa 2008-2012).

Mònaco, Singapur, Abu Dhabi, Bakú, Jidda, Las Vegas, Miami... Aquesta és la tendència. «Volem una F-1 més neta, mes ecològica, més còmoda, en què els seguidors puguin arribar-hi amb metro o caminant», li va dir Stefano Domenicali a l’alcalde de Madrid, i aquest projecte encaixa amb la nostra filosofia, que s’implementés encara més amb la nova reglamentació que entrarà en vigor el 2026 amb motors més nets i eficients». Han sigut moltes les reunions entre els promotors del Gran Premi a Madrid i els responsables de la F-1 que van deixar anar la idea que alguns dels antics i excel·lents gestors del Circuit de Catalunya —substituïts per comissaris polítics— formessin part del projecte de Madrid, com així ha passat.

Miami, el mirall

«La F-1 ha fet cotxes tan segurs que poden córrer entre murs i tanques a 300 quilòmetres per hora, en el nostre cas no podem», van explicar els responsables de Dorna, l’organitzador del mundial de motociclisme, a l’alcalde de Madrid, que en un primer moment va recórrer als seus contactes per orientar-se sobre l’organització d’un gran premi. En el traçat del Gran Premi a Madrid hi apareix un gran revolt peraltat, a l’estil d’Indianapolis que passarà a prop de la Ciutat Esportiva del Reial Madrid en terrenys propietat de Florentino Pérez. El traçat seguirà en direcció a Ifema a través del túnel ja construït per sota l’M-11 i amb un tret de càmera ja previst sobre l’‘skyline’ de les cinc torres aixecades sobre l’antiga Ciutat Esportiva del Reial Madrid.

¿És Florentino Pérez un dels pilars sobre els quals es recolza el projecte? Diuen els promotors que no volen repetir l’experiment de València i asseguren que el gruix de la despesa/inversió, uns 200 milions per edició (l’empremta econòmica està calculada en uns 500 milions), tindrà el seu origen en el capital privat. El GP de Miami va recaptar en entrades i ‘paddock club’ uns 200 milions d’euros i ara mateix és el mirall en el qual es mira el projecte de Madrid i altres que treuen a l’horitzó, com Colòmbia i Sud-àfrica.

Inversors forts

Notícies relacionades

Stephen Ross, l’empresari nord-americà que ha recolzat Miami —propietari dels Miami Dolphins i constructor d’èxit—, és un dels noms que sona com a inversor, junt amb el multimilionari mexicà Carlos Slim, artífex del GP de Mèxic i mecenes de Checo Pérez. Ara mateix, aquest finançament es mou en aquest triangle, Pérez-Slim-Ross, als quals se’ls podria unir Miguel Ángel Gil Marín. Tots ells es van reunir a Miami en la celebració de la cursa estatunidenca setmanes enrere.

A l’estil de Miami, el traçat madrileny discorrerà per l’interior de dos pavellons d’Ifema amb arribada del metro. Gairebé totes la peces del puzle semblen encaixades perquè Madrid sigui, a partir del 2026, la nova seu del Gran Premi d’Espanya, amb, almenys, un any de convivència amb Montmeló —el Circuit té firmat fins al 2026—. A Itàlia n’hi conviuen dos; als Estats Units, tres, i a Espanya ja va passar amb Montmeló, Jerez i València, quan aquests últims es denominaven GP d’Europa. A la FOM no li agrada la idea, però depèn de molts factors, com l’entrada o no d’altres seus noves com Colòmbia, i la recuperació d’escenaris com Sud-àfrica, Bèlgica, etc., en un calendari que per al 2026 se situa entre 23 i 25 carreres.