05 d’abr 2020

Anar al contingut

NO VOL SEPARAR-SE DEL SEU COTXE

Alonso, amb la casa a sobre al Dakar

El bicampió de F-1 va rebutjar dormir cada nit a l'hotel que li va oferir Toyota i prefereix pernoctar en una caravana, que condueix un dels seus amics

«És més còmode, de seguida estàs en mode estalvi d'energia i, a més, així puc estar al costat del meu cotxe i veure què li fan», assenyala l'espanyol

Miguel Martínez

Alonso, amb la casa a sobre al Dakar

Altres pilots com Nico Rosberg s’allotjaven en un enorme ‘mobile home’ als pàdocs de F-1. Fernando Alonso sempre ha preferit l’hotel, això sí, com més pròxim al circuit millor. És un fanàtic de la puntualitat i els trasllats amb cotxe de l’hotel als circuits no li agradaven gaire amb trànsit. En general, no li agrada perdre el temps, ni al volant ni en la seva vida. Però fa temps que va posar els ulls sobre les autocaravanes i l’estil de vida que impliquen, que té molt a veure amb la cultura americana que tant li agrada.

De fet, va llogar autocaravanes en algunes vacances aquests anys enrere. Així que no s’hi va pensar gaire quan l’equip Toyota li va donar a elegir entre viure en una caravana al parc tancat o en un hotel. «M’agrada. Quan acabes l’etapa, et dutxes, t’estires al llit i estàs de seguida en estalvi d’energia. A l’hotel has d’agafar el cotxe i marxar; l’endemà has d’aixecar-te molt més d’hora... És diferent. M’agrada l’ambient del campament, ser a prop del cotxe».

I viure l’ambient propi del Dakar, tot i que Jesús Calleja, el seu amic, vingui de visita cada tarda... sobretot per riure una estona.

El campament és ple d’autocaravanes, l’opció més lògica. Viure en hotel implica matinar molt. Descansar com més millor. Laika, Adria, Etrusc, Bürstner i Carado són les marques d’autocaravanes que es poden veure al campament d’aquest Dakar, no gaire diferents de les que centren l’auge del caravanisme a Europa i també a Espanya, on disfruten del creixement de vendes més gran del sector de l’automoció.

Acompanyat dels seus amics

Alberto Fernández, el Galle, condueix l’autocaravana d’un campament a un altre. La seva amistat ve del kàrting, quan competien junts, i la col·laboració s’ha estret en els últims anys. És la seva ombra, el seu home de confiança. I, al costat del Galle, viatja Edoardo Bendinelli, el físio que l’acompanya des de la primera època a Renault F-1.

«L’equip em va advertir que el Dakar és dur, que hi ha pilots que arriben a perdre fins a set quilos, i que no vingués gaire fi per aquest aspecte», relata el bicampió asturià, que per primera vegada en molts anys no ha perdonat un polvoró durant les festes a Astúries. «Per Nadal m’he deixat portar», diu abans d’explicar que, físicament, el cotxe «no és gaire dur; la duresa està en les les hores seguides de màxima concentració, en què no pots parpellejar, perquè a cada metre que recorres hi ha una cosa nova. És més dura mentalment que físicament».