La mítica marca Bultaco torna a les carreres

No sona a caprici. No sona a diversió d’algú que s’avorreix. No sona a «vinga, va, ho provem, que serà divertit». Té la intel·ligència que han de tenir, no els grans, sinó els projectes que surten del cor. Millor encara, que sorgeixen de la passió. I, per descomptat, que compleixen amb la vella tradició motociclística de l’antiga Catalunya, aquella que governava als carrers de Barcelona (ara censurats per l’alcaldessa, que no ens deixa treure les nostres antigues Montesa, Ossa i Bultaco) i, sobretot, que es va apropiar del Mundial de motociclisme.

El que Joan Bultó, un dels fills del mític, apassionat, intel·ligent, emprenedor (¡aquells sí que eren emprenedors!) i el savi senyor Paco Bultó, ha posat en marxa aquest cap de setmana, a Motorland, al circuit d’Aragó, en ple Campionat d’Espanya de Velocitat, és més que un somni, és la resurrecció d’una de les marques de motos més mítiques de la història de les carreres, Bultaco, una de les motos de la qual, la ja mítica, veloç i àgil RSS125, es va convertir en la primera moto, en mans del no menys espectacular Salvador Cañellas, que, el 5 de maig de 1986, va aconseguir la primera victòria espanyola, a Montjuïc, en el Mundial de velocitat.

La il·lusió del principiant

El que acaba de fer aquest Bultó, que des que tenia cinc anys fins ara, amb 60, viu pujat en una moto (ha arribat a anar-se’n als EUA, no fa tant, per guanyar, amb dos Bultacos, una 250cc i una 350cc, els campionats de clàssiques de les dues costes, sí, sí, tots dos), és honrar el pare, mantenir viva la marca de les populars ‘Lobito’, ‘Metrallas MK2’ i ‘Sherpa’, i tornar a col·locar a la pista d’un circuit una Bultaco, amb xassís Mistral i motor Honda. Aquesta Bultaco, que es va defensar de panxa enlaire entre els grans de Motorland, que va anar més enllà de la meitat de la graella cap endavant, està i continuarà estant en mans de Marc Luna, de 20 anys, un estudiant d’enginyeria mecànica, pilot de motos, que, anys enrere, anava a donar-li la llauna al ‘box’ a Bultó fins que va aconseguir que li donés una moto, la seva, l’última Bultaco, la nova Bultaco, per córrer.

«Això ja és una realitat. Ja estem en marxa i molt orgullosos d’haver-ho aconseguit», comenta Joan Bultó, mentre fa una mirada al cel perquè el senyor Paco continuï donant-li alè, tot i que si alguna cosa li sobra a aquest fill amorós és passió, ganes i empenta. «Hem arribat per quedar-nos i més després del carinyo amb què ens va rebre tothom al pàdoc de Motorland. Hem vingut aquí per tancar aquesta temporada, a Aragó i València, rodant la moto, l’equip i el Marc, que és un autèntic encant de noi». Però Bultó no nega que somia en un dia anar a veure Carmelo Ezpeleta, capitost de Dorna, del Mundial, i demanar-li què s’ha de fer per tenir un ‘box’ en el Mundial de Moto2.

«Som gent humil, com ha de ser la gent que comença, però tenim la mateixa il·lusió, passió, ganes i gairebé mitjans que els altres», insisteix un dels 10 fills del senyor Paco. De moment, això sí, mentre busca un bon patrocinador, l’espònsor principal del nou equip Bultaco es diu Mibol, «és a dir, la meva butxaca». Per al Joan és bonic honrar el record del pare, sí, també, també, intentar demostrar que els noms mítics de la indústria de les motos i les carreres, del ‘motorsport’, segueixen vius, «tot i que ja veieu que l’Ajuntament de Barcelona ens persegueix perquè no puguem treure les nostres clàssiques al carrer. Per més pals a les rodes que ens posin, nosaltres continuarem intentant-ho. Aquests noms no poden, no han de morir».

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

Bultó ha construït un equip del no-res i, per descomptat, ha buscat i trobat nois amb la mateixa passió que ell, des de telemètrics a enginyers, passant per mecànics formidables, i hi insisteix, un pilot que, després d’una petita aturada, de menys d’un any, ha tornat a la pista amb la il·lusió de formar part d’una cosa vella i nova. «No és fàcil, no, córrer el CEV, ja que s’ha convertit, des de fa ja alguns anys, en un autèntic petit Mundial; és, sens dubte, molt més que un campionat promocional, de planter, els nois van molt, molt, de pressa», explica Bultó, que sap el que és anar de pressa des que, de jovenet, es va relacionar en el campionat de les Streaker, de Bultaco, clar, amb Sito Pons, Jorge Martínez ‘Aspar’ i Carlos Cardús.

«Jo només sé que tinc una moto meravellosa, que corre un munt, amb un equip que em supera en il·lusió i passió i que, junts, ens prendrem aquestes carreres de final de temporada com l’autèntic rodatge per somiar més alt l’any que ve», explica Marc Luna, que té els braços fatigats de tot el cap de setmana a l’Aragó. «La moto és una delícia, és ¡¡¡preciosa!!! i a tothom li ha encantat. Va molt bé i crec que, quan ho tinguem tot per la mà, jo, el primer, ens ho passarem molt bé i, per què no, potser aconseguim algun podi. És impossible no somiar quan et regalen una oportunitat així».