Del mòbil ‘ximple’ a la intel·ligència artificial

Sense iPhone, sense grans xarxes socials, ni assistents d’intel·ligència artificial. Per a molts, l’any en què el Mobile World Congress va desembarcar a Barcelona es podria localitzar en la prehistòria digital. No en fa pas tant. El 2006 no hi havia smartphones, la finlandesa Nokia dominava el mercat de la telefonia mòbil, el Blu-ray era el més nou, la gent sentia música amb reproductors MP3 i Facebook deixava de ser un espai per a universitaris per convertir-se en una xarxa social oberta al món. Encara faltava més d’una dècada per al naixement de la IA generativa.

La simbiosi entre l’MWC i Barcelona està tan normalitzada que sembla un fenomen natural. Les sigles del congrés sembla que no es poden entendre sense anar acompanyades del nom de la capital catalana. Hi va haver una època, però, en què no va ser així. La fira, la primera edició de la qual es va celebrar a Roma el 1987, era coneguda el 2006 com a 3GSM World Congress. El seu nom responia a GSMA, patronal mundial de les empreses de telecomunicacions i organitzadora de l’esdeveniment, però també al 3G, la tercera generació de tecnologies de transmissió de dades que va obrir la porta a la revolució de la telefonia mòbil. Un any més tard, Steve Jobs presentava el cèlebre smartphone d’Apple que ho canviaria tot.

"Des de Barcelona vam veure com el món va passar de tenir un telèfon a la butxaca a un ordinador", diu Eduard Martín, director d’innovació de Mobile World Capital Barcelona, la fundació publicoprivada vinculada al congrés que promou el desenvolupament digital de la societat. Això explica que el 2008 la fira adoptés oficialment el nom de Mobile World Congress.

D’aleshores ençà han canviat moltes coses. L’MWC ha passat de ser una fira de dispositius telefònics protagonitzada per marques com Nokia, Motorola, Sony o la icònica i ja difunta BlackBerry a esdevenir l’epicentre que aplega tota la indústria digital. Tot i que la xarxa mòbil continua tenint un pes capital, el congrés s’ha obert a tota mena de sectors, des de les finances fins a la salut, passant per l’esport, l’exploració espacial, l’entreteniment o l’àmbit militar.

"L’MWC no és la indústria parlant amb si mateixa (...) Construïm xarxes, però el més important és com es fan servir. Per exemple, si ens fixem en el 5G, la majoria de les característiques interessants són en realitat característiques empresarials que poden beneficiar els clients", explica Vivek Badrinath, director general de GSMA, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. Aquesta transversalitat explica que l’organització recuperés l’acrònim MWC com a nom oficial.

Si el 2006 va reunir unes 50.000 persones, l’any passat aquesta assistència es va enfilar fins arribar als 109.000, un rècord històric per al certamen. Més de la meitat dels congressistes que visiten cada any el recinte Gran Via de Fira de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, ja no pertanyen al sector de les telecos. Si fa 20 anys la fira aplegava prop de 962 expositors, l’any passat van ser gairebé 3.000.

Notícies relacionades

Felip VI reclama a Barcelona una "sortida diplomàtica" a l’Iran

Pere Duran: "Aquest serà l’any de la comercialització massiva de la IA"

Salt tecnològic

El salt també ha sigut tecnològic. L’MWC ha passat de mòbils ara considerats "ximples" –és a dir, sense accés a internet– a pantalles plegables, robots, sistemes d’IA que operen com a agents autònoms, cotxes intel·ligents, ulleres de realitat virtual, satèl·lits que porten la connectivitat a gairebé tots els racons del món i fins i tot xips incrustats al cervell que podrien millorar la vida a persones amb discapacitats físiques.