Futurs reptes metropolitans

“Pensar globalment i actuar localment” ha sigut el leitmotiv més sentit en el congrés internacional Post-Hàbitat III. Future challenges of the metropolis: a contribution to the New Urban Agenda, liderat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el 22 i 23 de maig en el l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. 

En aquest congrés internacional, format per gairebé 30 conurbacions urbanes mundials i més de 200 assistents, s’ha debatut sobre els reptes de les ciutats del futur, que es van plantejar a la cimera de Quito del 2016 passat. L’AMB vol aportar la seva visió i compartir el seu coneixement amb altres actors internacionals per assolir aquests reptes.

CANVI DE PARADIGMA

Actualment, la població mundial està creixent de manera exponencial, sobretot al sud; i s’espera que, el 2050, el 75% de la població ja estigui assentada a les ciutats. La incògnita que s’ha d’aclarir és el paper que tindran dins del nou context global. 

No obstant, les grans metròpolis ja estan vivint una sèrie d’escenaris als qual s’ha de donar una solució immediata. Els immensos suburbis, la contaminació atmosfèrica i la gestió del subministrament de l’aigua són només alguns exemples. “El marge de maniobra és mínim, i tot dependrà de com organitzem les ciutats el dia de demà”, ha afirmat el director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, Salvador Rueda.

Durant la seva intervenció en el congrés, Rueda ha parlat de la necessitat d’un “canvi de paradigma”, una transició que estem vivint actualment amb el pas d’una societat industrial a una de digital, amb el coneixement com a eix central i transformador. Segons l’expert, ens hem de desplaçar cap a un esquema de sostenibilitat que permeti incrementar l’organització urbana però, a la vegada, reduir el consum de recursos per mantenir aquesta organització.

LES CLAUS

Per fer front als reptes de les ciutats del futur, primer s’han d’identificar els elements clau de l’agenda metropolitana (elements que l’AMB ha donat forma en el full de ruta presentat al congrés). Són els següents: la sostenibilitat, la planificació urbana, la cohesió social i el desenvolupament econòmic. 

Així mateix, l’ens metropolità proposa abandonar la lògica lineal, com a manera tradicional de solucionar els problemes de les urbs, per una “visió transversal”. “Una forma de ciutat intel·ligent que es construeixi gràcies a la participació ciutadana i a la governança metropolitana amb l’apoderament col·lectiu”, ha afegit el vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, Alfred Bosch. En definitiva, l’objectiu final és crear un model de gestió de les urbs compacte en la morfologia, complex en l’organització, eficient metabòlicament i cohesionat socialment. Es tracta de repensar la ciutat com un ens ecosistèmic sostenible.

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

Arrenca l’AMBici, el nou servei metropolità de bicicleta compartida

En relació amb la planificació urbana i metropolitana, el full de ruta presentat al congrés proposa promoure models de ciutat metropolitana compacta que generin equitat, redueixin els desequilibris econòmics i fomentin la cohesió i la igualtat entre els ciutadans. En altres paraules, s’ha de buscar l’equilibri a cada illa urbana perquè hi hagi espais per competir econòmicament i portar una vida ciutadana totalment desenvolupada però, a la vegada, també tingui “llocs de descompressió”, com els espais verds i zones per a la interacció social.

Finalment, la cohesió social requereix crear espais de convivència que garanteixin diversitat i democratitzar els espais públics amb seguretat. Tot això a través de polítiques de cohesió que vagin des del teixit social dels barris fins a les institucions i les administracions. “S’han de barrejar rendes, edats, ètnies i cultures –ha acabat Rueda–. Aquesta és la base de la convivència perquè quan segreguem sempre es genera exclusió social”.