15 d’ag 2020

Anar al contingut

RIURE EN TEMPS DE LA COVID

Humor amb mascareta

El riure s'adapta a la distància social i als gags de la nova normalitat. Els humoristes debaten sobre la comèdia post-Covid. El públic, coincideixen tots, està ansiós per riure

Juan Fernández

En el deure de la pandèmia del 2020, on figura tot el que el coronavirus ens ha robat, convindria apuntar les rialles que no he fet perquè les notícies del contagi ens espantaven i degut, també, a la cancel·lació forçosa de tots els xous d’humor que estaven programats per després del 14 de març. L’estat d’alarma va fer buidar els teatres i va fer que es tanquessin a casa els còmics, monologuistes i creadors que viuen de buscar el costat hilarant que té tot en la vida, fins i tot el més tràgic.

Aquesta aturada de les rialles es va suplir durant el confinament per una allau de mems que diàriament treien punta a les xarxes en els passatges més surrealistes de l’estranya situació, així com per multitud d’actuacions online dels mateixos humoristes confinats. Estrany ha sigut el professional de fer riure que en els últims mesos no hagi gravat algun vídeo còmic per compartir-lo amb els seus seguidors. Per la seva banda, els programes satírics de la tele van rebaixar la mala llet de les seves paròdies en els dies més durs de la quarantena per adaptar-la a l’estat anímic del país, que no estava d’humor.

Tornada als escenaris

La desescalada ha operat a favor d’una progressiva normalització de l’estat anímic –i de l’humor– de la població i ha reactivat les agendes de molts comediants que aquests dies es disposen a tornar als escenaris o estan retocant els seus antics monòlegs per incorporar-hi ocurrències inspirades en aquest inusual temps viscut.

No hi ha dos humoristes iguals. De fet, cadascun té el seu pronòstic personal sobre la marca que deixarà la pandèmia en els acudits de la nova normalitat. No obstant, tots estan d’acord que la Covid-19 es colarà, inevitablement, en els seus muntatges i també coincideixen que el públic està més ansiós que mai per tornar a riure. Si alguna vegada va ser necessària la distensió que proposa un xou d’humor, aquest moment és ara.

Álex O’Dogherty representarà una adaptació de ‘The Hole’, basada en el seu confinament. / JOSÉ LUIS ROCA 

Del poder terapèutic de riure en sap bastant l’actor Álex O’Dogherty, que va començar de la mà de Pallassos sense Fronteres i va poder comprovar l’efecte que té un gag en públics tocats anímicament, com els de Palestina, Sarajevo o el Sàhara. «Calia veure les cares d’aquells nens i els seus pares rient. Això del coronavirus no ha sigut una guerra, però les conseqüències emocionals s’hi assemblen. Està comprovat que com pitjor ho passes, més ganes tens de riure i més ho agraeixes», analitza el còmic, que aquest estiu torna als escenaris amb ‘Idiota’, l’espectacle de música i humor que tenia a la cartellera abans de la pandèmia. A més, a Madrid representarà l’adaptació que ha fet de ‘The Hole’, a partir de les situacions viscudes durant el confinament.

La quarantena és una mina

La relació creativa dels comediants amb la quarantena oscil·la entre l’embafament per l’ingent cabal d’acudits abocat a les xarxes i la temptació d’explotar-la al màxim com a matèria primera. «Per nosaltres és una mina. Fem humor sarcàstic, feminista i polític basat en l’actualitat. ¿Com deixarem passar les llàgrimes de rímel d’Ayuso, les postures davant el mirall de Casado o les ocurrències de Miguel Bosé?», plantegen Lucia Lijtmaer i Isa Calderón, que aquest estiu aniran donant forma al guió del ‘Deforme semanal’, que oferiran el 15 de setembre a les Nits del Fòrum de Barcelona. «Parlar d’‘humor post-Covid’ és exagerat, però l’experiència ha sigut tan intensa que es reflectirà en tot el que fem els còmics en els pròxims mesos», reconeixen.

Isa Calderón i Lucía Lijtmaer muntaran el seu xou el 15 de setembre a les Nits del Fòrum. / JOSÉ LUIS ROCA 

«Jo ja estic saturada del tema, penso evitar els acudits sobre el paper higiènic, Fernando Simón i la nova normalitat. La comèdia serveix per oblidar el drama», confessa Valeria Ros. La monologuista torna aquests dies als escenaris amb ‘Sin filtro’, el xou que estava representant abans de la pandèmia, i al qual pensa incorporar més gags relacionats amb el seu recent embaràs que amb la Covid-19.

Ho farà en condicions molt especials: el 5 de juliol actua via streaming des del teatre municipal de Barberà del Vallès, amb la sala buida i parlant a una càmera, i una setmana després ho farà en un teatre de Santurtzi (Biscaia), amb l’aforament limitat i ple mascaretes. «Serà estranyíssim no poder veure les seves rialles. M’hauré de fixar si acluquen els ulls i si mouen les espatlles per saber si els fa gràcia el que dic», reflexiona amb sorna.

Valeria Ros incorporarà al seu espectacle ‘Sin filtro’ més acudits sobre el seu recent embaràs que sobre la Covid. / JOSÉ LUIS ROCA

Més que encertar quan adaptin els seus acudits al clima d’humor de la postpandèmia, el que més preocupa els còmics que estan tornant a treballar són les limitacions tècniques amb què es troben. Les mascaretes, la distància social i la por del contagi no són els millors aliats de la conya, però la indústria de l’espectacle està aprenent a emmotllar-se a la nova situació. Aquest estiu hi haurà més muntatges a l’aire lliure que en locals tancats i comencen a proliferar fórmules imaginatives com l’Autocomedy, versió stand-up dels llegendaris autocines.

Fer riure un pàrquing

Andreu Casanova és el primer còmic espanyol que fa riure un aparcament ple de cotxes. Ho va fer el 6 de juny al pàrquing del camp de futbol de Parets del Vallès i l’experiència el va deixar content. «Hi havia 180 vehicles i només es permetien les finestretes abaixades fins a l’altura dels ulls, però les rialles del públic arribaven fins a l’escenari», assegura el creador de ‘Tinder sorpresa’, el xou que porta dos anys representant en teatres de tot el país.

«Parlar-li a un Renault Mégane és més difícil que mirar el públic als ulls, però també és estrany explicar-li acudits a un iPad i tots hem fet monòlegs online durant el confinament», compara Víctor Parrado, que també ha adaptat el seu muntatge, ‘El peliculero’, al format autocomedy i té l’estiu ple de bolos.

Andreu Casanova, en format ‘autocomedy’, al pàrquing del camp de futbol de Parets del Valles. / Silvia Ferran

En el que també semblen coincidir tots els humoristes és que el trauma col·lectiu provocat pel coronavirus no ha empetitit el territori de la burla. «Més que el tema, importa el to. Es poden fer acudits sobre tot, sempre que s’apliqui el sentit comú», assenyala Santi Rodríguez, que posa la seva experiència personal com a prova. Fa tres anys va patir un atac al cor que va estar a punt de costar-li la vida. Hi ha qui porta malament els gags hospitalaris després d’un tràngol d’aquest tipus, però ell va decidir escriure ‘¡Infarto: no vayas a la luz!, un monòleg en què riu del seu flirteig amb la mort, i amb què ara torna als escenaris. «L’ésser humà tendeix a oblidar les males experiències i buscar la diversió, i els còmics hi som per donar-l’hi», diu.

Més ganes que abans 

Ricardo Castella recorda una situació semblant a l’actual després dels atemptats de l’11-M. Aquella primavera, l’humorista tenia a la cartellera un xou inspirat en trens i reconeix que durant un temps es va sentir incòmode fent aquells acudits. «Però al públic se’l veia disfrutant, com si l’humor tingués alguna cosa alliberadora», observa.

«Jo crec que la gent pensa: ‘Si puc riure, no estaré tan malament’», diu Ricardo Castella, director de ‘La resistencia’

A banda de monologuista, Castella dirigeix ‘La resistència’, l’espai satíric que presenta David Broncano a #0 de Movistar+, i ha comprovat les ganes de broma que conserva el personal malgrat la dura prova viscuda. Tan bon punt els van donar permís, van tornar a admetre públic en la gravació del programa. «Venien amb mascareta i només ocupaven una quarta part de l’aforament, però animaven amb més ganes que abans de la pandèmia. Jo crec que la gent pensa: ‘si puc riure, no estaré tan malament’», explica.

Igual que ‘La resistència’, ‘El Intermedio’ de La Sexta s’ha mantingut en emissió durant tot el confinament. La seva directora, Carmen Aguilera, reconeix que en els dies del pic de la corba van procurar filar prim per no irritar una audiència que estava sent castigada per les notícies del contagi. «Per allunyar-nos del drama, ens vam centrar a fer acudits sobre la vida quotidiana durant la quarantena. Quan van arribar les fases, el nostre humor va fer la seva pròpia desescalada i vam anar tornant a la sàtira política», recorda.

Fins a Globomedia, la productora d’‘El Intermedio,’ han arribat aquestes setmanes multitud de missatges d’espectadors agraïts per haver tingut, gràcies al programa, una estona d’alegria enmig de la tempesta. «No som conscients de com alleuja l’humor», reconeix la directora.