Anar al contingut
Orlando Bloom, una altra vegada fantàstic

EL RETORN D'UNA ESTRELLA

Orlando Bloom, una altra vegada fantàstic

El Legolas d''El Senyor dels Anells' torna al gènere que millor li escau en la sèrie 'noir' romàntica 'Carnival row'

Juan Manuel Freire

Orlando Bloom (Canterbury, Kent, 1977) no és un nouvingut a les sèries: al principi de la seva carrera va sortir a 'Casualty' o 'Los asesinatos de Midsomer', i no fa gaire el vèiem en ple 'ménage à trois' en un gran episodi d’'Easy'.

Però 'Carnival row', estrenada per Prime Video el 30 d’agost, és la primera que l’actor anglès protagonitza, junt amb Cara Delevingne. Ell és Rycroft Philostrate, inspector de policia en una ciutat neovictoriana on han emigrat criatures mitològiques des de territoris en guerra. Ella és una d’aquestes criatures, la fada refugiada Vignette Stonemoss. 'Carnival row' explica la història d’amor entre tots dos, però també el misteri al voltant d’una sèrie de crims. Es podria etiquetar com a ‘noir’ romàntic de fantasia.

El director principal de la sèrie, Jon Amiel, té experiència en això de portar les històries detectivesques a una altra dimensió. Abans de perdre’s a Hollywood, va dirigir la sèrie ‘noir’ i musical ‘El detective cantante’, obra mestra escrita per Dennis Potter.

Tornada a les arrels

Per a Bloom, 'Carnival row' suposa un doble retorn al principi: a la televisió, el terreny en què, com tants actors, va madurar, i també a la fantasia, el gènere a través del qual es va instal·lar en la consciència col·lectiva. Només dos dies després de graduar-se a l’escola Guildhall de música i teatre, va aconseguir el paper del príncep elf Legolas a 'El Senyor dels Anells’.

Aquest cop de sort va marcar la seva carrera i la va dirigir cap a les històries de fantasia i/o èpiques i/o situades en una era remota. Adequat: Bloom té el físic d’una estrella pretèrita. "Si jo fos Jack Warner, muntaria un equip de guionistes, els posaria a escriure pel·lícules d’època i fitxaria Bloom", va dir a 'GQ' Liam Neeson, company de repartiment en ‘El regne del cel’. "Orlando és com una estrella clàssica dels 40".

Té el físic 
d’una estrella
pretèrita. Podria
passar per un
actor dels 40
, ha dit d’ell
Liam Neeson

Abans d’'El regne del cel’, sobre les croades del segle XII, Bloom va passar per ‘Black Hawk abatut’ com un soldat que es trencava l’esquena, el mateix que li havia passat tres anys abans, el 1998, quan va caure des de tres pisos mentre provava de pujar a una terrassa per una canonada.

Només va trigar unes setmanes a sortir de l’hospital pel seu propi peu, però aquesta experiència li va deixar profunda empremta psicològica i el va obligar a abaixar el ritme. No a la pantalla: els seus següents papers van ser aventurers i dinàmics, del jove ferrer Will Turner de 'Pirates del Carib' al París de 'Troia', passant per Joe Byrne, membre de la colla del bandoler Ned Kelly (Heath Ledger) a 'Ned Kelly: Comienza la leyenda'.

El Bloom contemporani

Curiosament, va ser plantejar-se un personatge d’home modern i començar a veure com la seva trajectòria imparable començava a perdre pistonada. Les seves pel·lícules en entorn actual no són les més populars: 'Haven', 'Elizabethtown', ‘L’amor i altres desastres’, el segment de Shunji Iwai a 'New York, I love you', 'Sympathy for delicious', 'Main Street' ... Costa recordar què hi feia Bloom. Bé, a 'Elizabethtown', escoltar les infinites cançons reunides pel director Cameron Crowe per a la banda sonora. I enamorar-se de Kirsten Dunst.

Algunes de les seves millors crítiques recents les ha rebut (pobre Bloom, només pot ser antic) pel seu Romeo Montesco d’un celebrat muntatge a Broadway del 2013. Fora d’això, i a l’espera de com es rep 'Carnival row', en els últims anys s’ha parlat gairebé més dels seus amors (la seva antiga dona, Miranda Kerr, o la futura, ben aviat, Katy Perry) que dels seus treballs. Però ell té potencial per tornar a florir.