Ruth Bader Ginsburg: la jutge pop

Els crèdits d’inici de 'RBG', que el pròxim diumenge podria guanyar l’Oscar al millor documental, inclouen alguns dels insults que la seva protagonista ha rebut sovint al llarg dels seus 25 anys com a jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units; termes com «antiamericana», o «zombi» o «vil» apareixen impresos en pantalla. Quan finalment surt a l’escena, Ruth Bader Ginsburg ho fa vestint una dessuadora de color porpra en què es llegeixen dues paraules: «Super Diva». El missatge és clar: és una dona a qui li importa molt poc el que pensin els seus enemics.

Els magistrats de 85 anys no són el tipus de personatges proclius a ser considerats icones pop, però això precisament és Ruth Bader Ginsburg. El seu activisme aferrissat en defensa dels drets de les dones l’ha convertit en un ideal de poder i autoritat per a milions de persones dels dos sexes, que ha inspirat biografies i mems i dissenys de samarretes i tasses de cafè. Els mil·lennistes tant dels Estats Units com de part de la resta del món, a més, la veuen com un símbol de l’oposició a Donald Trump i de l’esperança en el futur. Se la considera una superheroïna. Se l’anomena «Notorious RBG» amb referència al raper Notorious B.I.G., que va ser assassinat el 1997; i la improbable comparació, dèiem, ha proporcionat als seus fans el vehicle idoni a bord del qual posar-la al centre del 'zeitgeist'.

Brillantor acadèmica

Ella mateixa assegura que li deu bona part dels seus triomfs als seus pares, que valoraven l’intel·lecte per sobre de totes les altres coses i la van predisposar a la brillantor acadèmica; i en especial a la seva mare, Celia, que va perdre durant l’adolescència a causa del càncer. Celia insistia a la seva filla sobre la importància de «ser una dama» i de «ser independent». Del que va passar després en els primers anys de la seva carrera professional, durant els quals va emprendre una croada als tribunals contra els casos de discriminació de gènere, parla el 'biopic' 'Una cuestión de género'; el pròxim divendres arriba als cines. També parla del seu marit, Martin Ginsburg, a qui va conèixer als 17 anys i que, des del principi, malgrat la mentalitat de l’època, va insistir a veure la seva dona com una igual a tots els nivells.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Una de les ironies que inclou la posició de Ruth Bader Ginsburg en la cultura popular és que, pel que sembla, és una dona reticent al culte i al màrqueting i als tatuatges que la seva persona genera; l’altra és que, si la música rap es nodreix de la ràbia, de ‘Notorious RBG’ s’assegura que se les ha arreglat per reconfigurar la història constitucional nord-americana sense necessitat de cremar res, fent bandera del respecte a les normes i l’institucionalisme, i caminant i parlant a ritme de cargol. 

Dura com el roure

Però que ni aquest últim tret ni la seva figura diminuta no confonguin ningú, perquè Ruth Bader Ginsburg ha donat mostres de ser una dona dura com el roure. Des de fa dues dècades, dues vegades a la setmana s’eslloma amb un entrenador personal –ajupir-se i aixecar-se, llançament de pilotes medicinals, cinta el·líptica, flexions– amb música clàssica de fons; i tot i que ha lluitat contra el càncer en diverses ocasions, cada vegada que se li pregunta sobre la jubilació contesta el mateix: no penjarà la toga fins que no sigui capaç de servir amb passió a la justícia. Si el documental ‘RBG’ no s’equivoca, encara falta molt per aquest dia.