Lena Waithe té superpoders

S’ha de seguir Lena Waithe per allà on va. Perquè és sinònim de frescor, veritat i entusiasme. Pocs discursos d’agraïment tan sentits es recorden com el que va oferir, el setembre passat, després de convertir-se en la primera dona afroamericana que obté un Emmy al guió de comèdia, per l’episodi Acción de Gracias de Master of none, coescrit entre ella i Aziz Ansari.

El clímax va arribar amb la seva salutació a la seva família LBGQTIA (Lesbianes, Bisexuals, Gais, Queer, Transsexuals, Intersexuals, Asexuals): «Us veig a tots i cadascun de vosaltres», va dir amb la veu tocada per l’emoció. «Les coses que ens fan diferents són superpoders. Cada dia, quan obriu la porta de casa, poseu-vos la vostra capa imaginària i sortiu a fora i conquisteu el món, perquè el món no seria tan bonic com és si no hi fóssim».

Waithe, nascuda a Chicago fa 33 anys (la seva carrera acaba de començar), obtenia el premi per un guió personalíssim, en què va canalitzar la seva pròpia experiència sortint de l’armari davant la seva família. Acción de Gracias, que, si no l’han vist, val la pena rescatar-la a Netflix, reuneix moments d’aquesta festivitat en diverses èpoques de la vida de Denise, el seu personatge en aquesta comèdia agredolça, una jove amiga lesbiana de Dev (Ansari).

El 1996, encara adolescent, Denise confessa a Dev la seva por a dir la veritat sobre si mateixa davant de las seva gent: «Per a nosaltres [els negres] tot és competició i els fills són com trofeus. El fet que jo sigui gai desllueix el seu trofeu». El dia d’Acció de Gràcies del 2006, en un diner, Denise ho deixa anar finalment a la seva mare (una descomunal Angela Bassett): «Soc gai». Tot seguit venen les llàgrimes.

 

Ajudant de DuVernay

La carrera de Waithe a Hollywood havia començat, precisament, el 2006, «sense família, sense amics, sense diners», segons explicava al número de Vanity Fair d’abril amb ella mateixa en portada. Quatre anys després, treballava com a ajudant de producció (fent cafès, traient les escombraries) a I will follow, la primera pel·lícula de ficció d’Ava DuVernay, futura directora de Selma.

Al cap de quatre anys més, Waithe va produir la pel·lícula Dear white people, sàtira racial sota la inesperada influència formal del Barry Lyndon de Kubrick. I el 2015 ja la vèiem a Master of none com a Denise, un personatge que, en principi, estava pensat per ser una dona hetero (amb el temps podria haver sigut interès amorós de Dev). Però la directora de repartiment Allison Jones es va encapritxar amb Waithe, a qui es va canviar d’orientació sexual després d’alguna lectura de guió. Sent hetero, Lena era divertida. Sent lesbiana, era encara més divertida i més creïble.

L’any de la veritat

El 2018, a més d’aparèixer a l’última pel·lícula de Spielberg, Ready player one, com a Helen, aliada de Wade Watts en el món virtual d’OASIS, Waithe ha estrenat finalment la sèrie que feia anys que estava movent. Parlem de The Chi, creada, escrita i produïda per ella mateixa, més còmica que dramàtica, a punt d’arribar per fi a Espanya: Fox la llança el divendres, dia 27, en vídeo sota demanda.

The Chi és abreviatura de Chicago, la ciutat on va créixer Waithe. I també el raper Common (el guanyador, amb John Legend, de l’Oscar a la millor cançó pel tema de Selma), que exerceix com a productor executiu. Waithe va explicar en el programa de Stephen Colbert que volia posar «cara humana a les estadístiques criminals» i recordar que, malgrat tot, «allò no és una jungla».

Situada al barri South Side, The Chi arrenca amb un assassinat de bandes enmig del carrer. L’episodi i les seves tristes conseqüències connecten una sèrie de personatges molt diversos, entre ells un cuiner aspirant a xef del seu propi restaurant (Jason Mitchell, l’Eazy-E de Straight outta Compton) i la seva generosa nòvia Jerrika (Tiffany Boone); un jove seductor forçat a convertir-se en pare (Jacob Latimore), o un xaval de 12 anys que intenta no ficar-se  en gaires embolics, però que ho fa (Alex Hibbert, el nen de Moonlight).

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

La sèrie, ja renovada per a una altra temporada, ens recorda l’oïda de Waithe per al diàleg naturalista però enginyós, i supura una estranya veritat emocional, molta vida. Es mereixia una estrena més estel·lar, més bona publicitat, o haver arribat abans (als EUA va arrencar al gener), però almenys s’estrena. 

¿I ara què?

A la segona temporada de The Chi es podria sumar a l’agenda de Waithe Twenties, sèrie sobre tres dones negres (una d’elles queer) buscant-se la vida a Hollywood. En el poc temps que li sobra, seguirà exercint com a copresidenta del Comitè de Guionistes Negres del Sindicat de Guionistes i col·laborant amb la plataforma de guionistes de The Black List per potenciar nous talents. Està contenta d’haver sigut la primera afroamericana que guanya un Emmy còmic, però, com va dir en el programa de Colbert: «Ara falta assegurar-se que no sigui l’última».