El dancehall també és cosa de noies

Jamaica és coneguda per dues raons: la seva música reggae i els seus velocistes d'elit. De tota manera, aquestes no són les úniques marques que bat la tercera illa més gran del Carib. «La roca», com l'anomenen els seus habitants, ha acovardit turistes pel seu crim organitzat. Coneguda per albergar el nombre més gran d'esglésies per quilòmetre quadrat, no és estrany que fos qüestionada per la revista Time (2006) com un dels llocs més homòfobs del planeta. La tendència heteronormativa -de la qual tampoc s'escapa la resta del món- s'ha vist reflectida en certes lletres del dancehall, l'expressió cultural jamaicana amb més projecció en l'actualitat fora de les seves fronteres. El menyspreu verbal i la incitació a la violència contra gais i lesbianes han donat mala fama al dancehall, fet que no deixa de crear polèmica, tant dins com fora de l'illa.

Aida Prima Cali, pionera en la importació a Espanya del gènere, comenta: «Les frases homòfobes les explico a classe i dic: 'Mireu, això és així'. Però intento no ballar-les, no em sembla lògic». Per la seva part, una altra de les estrelles del ritme, Makady, entén que per als jamaicans «el que és normal és l'heterosexualitat». «Però nos-

altres», subratlla, «hem d'equilibrar la balança, respectant la seva cultura, però sent crítics».

El que no tants saben és que el dancehall és el producte d'una llarga història de resistència colonial. Segons Sonjah Stanley Niaah, autora de Dancehall: from slave ship to ghetto, els seus orígens com a eina de supervivència es poden trobar en els llimbs

-que consisteix a passar per sota d'un pal, amb els genolls doblegats i el cos cap enrere-. Aquesta dansa es practicava als vaixells negrers on, amuntegats, milions d'africans van començar un viatge sense retorn cap a l'oprobi i l'alienació cultural. En la història de la diàspora africana, el patiment dels esclaus es veuria alleujat a través de rituals integrats per música i danses provinents de la seva Àfrica natal.

La música dancehall -originada al gueto- va sorgir a Jamaica a finals dels anys 70, i es va fer popular els 90 de la mà d'artistes com Shabba Ranks, Shaggy, Beenie Man i Buju Banton, que combinaven els ritmes del reggae i sons digitals amb rimes descarades i sexualment explícites. Pel que fa a la dansa, Father Bogle, creador de molts moviments, és el referent indiscutible. Físicament potent i tan sicalíptica com les seves lletres, aquesta dansa popular experimenta un èxit creixent a Europa, particularment al nostre país. Sobretot entre la població femenina, que ha trobat en el dancehall un espai on expressar-se, disfrutar de la seva feminitat i moure's sense escrúpols. «Solia tenir problemes d'autoestima», confessa Noe Soft, de Bundem Squad, «però el dancehall em va fer guanyar molta confiança en mi, em permet expressar-me, treure el que tinc dins».

Exemple feminista

A Jamaica, com a Europa, algunes feministes posen com a exemple la dansa; els grups conservadors, confosos i ofesos, l'assetgen i critiquen. Carolyn Cooper, autora de Sound clash: jamaican dancehall culture at large, explica que la cultura dance-

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

hall té a més un fort component polític, ja que ofereix un espai on es dóna protagonisme als sectors més oprimits de la societat jamaicana, els quals lluiten per mantenir la seva dignitat dins d'un sistema socioeconòmicament injust.

Durant els últims sis anys, el dancehall ha obert nous horitzons a Espanya. Però a diferència de Jamaica, on la majoria dels passos els creen els homes, aquí l'escena està dominada per dones. «Al principi era nefast», comenta Laura Roc (Bundem Squad), «els nois pensaven que era un ball per a noies i es quedaven mirant». Ara, alguns ballen, però amb l'excepció de Rafa Ponferrada i els seus alumnes, «es limiten a fer-ho en festes, però no es prenen seriosament la cultura». Dancers com Prima Cali (Attitude Dancehall Crew), Makady Dhq (Kfree Project), Noe Soft, Laura Roc i Laura Maydana (Bundem Squad) van començar per amor a l'art i el seu coneixement va arribar a tal punt que, gairebé sense plantejar-s'ho, es van posar a donar classes, organitzar festes i atraure artistes jamaicans per oferir una formació de qualitat. També declaren estar avorrides d'explicar que els òrgans sexuals són part del cos i, com  a tals, estan integrats en la dansa des de temps ancestrals. H