Barcelona destina més de 50 milions d'euros anuals a pal·liar el sensellarisme

Més de 1.700 persones dormen als carrers de Barcelona cada nit i unes 2.900 ho fan en algun dels centres d’allotjament temporal de la ciutat. L’encariment de l’habitatge i l’increment del cost de la vida empenyen cada vegada més persones a situacions de vulnerabilitat -fins i tot si tenen feina- i són els principals detonants de l’augment del sensellarisme.

Hi influeixen també factors administratius i estructurals, com les dificultats per accedir a permisos de residència i treball en el cas de les persones migrants; i escenaris d’especial fragilitat, com problemes de salut física o mental, addiccions, ruptures familiars o soledat.

En moltes ocasions, és l’acumulació d’algunes d’aquestes variables la que desencadena la pèrdua d’habitatge. "Ho tendim a veure com una realitat molt llunyana, però quan totes les teves xarxes de suport fallen, és fàcil caure, és humà", assegura la directora de Serveis d’Atenció al Sensellarisme, Carme Fortea.

Hi ha infinitat de perfils de persones sense llar, no es pot parlar d’un col·lectiu homogeni. Atent a aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona impulsa el Programa Municipal d’Atenció al Sensellarisme, que acompanya persones en situació d’exclusió residencial i social severa, posant sempre els seus drets al centre. Un model que no només ofereix allotjament, sinó que també dona suport en altres àmbits clau com la salut, l’ocupació o la regularització administrativa. Tot gràcies a una xarxa de treball transversal que incumbeix moltes altres àrees -Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB), Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), Barcelona Activa o cossos de seguretat- i que permet desplegar solucions personalitzades segons les necessitats i especificacions de cada cas. «L’allotjament és una peça clau del procés de recuperació, però no és l’única. Ha d’anar acompanyat d’un pla que permeti resoldre altres carències perquè les persones ateses no siguin dependents de la cobertura que els faciliten els serveis socials, sinó que puguin construir el seu propi projecte de vida de forma autònoma», afegeix Fortea.

El programa compta amb una xarxa de gairebé 800 professionals —entre educadors, treballadors socials, psicòlegs i integradors—, 2.900 places en centres d’allotjament temporal i una inversió econòmica que durant la dècada passada ha crescut en un 89%, fins a arribar als 51 milions d’euros anuals. Aquest desplegament s’articula en col·laboració amb 39 entitats socials especialitzades que formen part de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL), en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.

Serveis i model d’atenció

Barcelona disposa de diferents serveis d’atenció al sensellarisme centrats en l’acompanyament integral. El primer nivell d’assistència és el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (SASSEP), enfocat a detectar i establir un primer contacte amb persones que dormen a la via pública o en assentaments de Barcelona. Mitjançant el treball d’equips multidisciplinaris, el programa busca establir un vincle de confiança amb aquestes persones per oferir-los atenció directa a peu de carrer. Daniel Montaner, director del SASSEP, assegura que "al principi aquestes persones mostren reticències a deixar-se ajudar, però la clau és construir una relació pròxima amb els treballadors socials a través d’escolta activa i empatia".

A partir de llavors, el SASSEP facilita l’accés a serveis socials, sanitaris i de salut mental; proporciona assessorament per a la tramitació de documentació bàsica i empadronament; i promou processos de recuperació de vincles familiars i socials. A més, actua com a observatori de la problemàtica del sensellarisme a la ciutat, aportant coneixement sobre la seva evolució. "Les persones sense llar també són veïns de Barcelona i no es troben al carrer per voluntat pròpia. És una situació extremadament dura que no s’hauria de normalitzar entre la ciutadania i que és més pròxima del que pensem", afegeix Montaner.

Il·lusió social

Una vegada iniciat el procés, el Servei d’Orientació i Atenció Social al Sensellarisme (SOASS) és l’encarregat d’acompanyar els que no tenen arrelament territorial o aquelles persones amb un vincle mitjà o alt amb els serveis. En una primera fase, ofereix recolzament legal, administratiu, sanitari, laboral, econòmic i relacional, amb l’objectiu de consolidar l’estabilització personal i social. Llavors es dissenya un pla de millora per a cada cas.

Posteriorment, en l’etapa de preautonomia, es proporciona recolzament per garantir ingressos estables i inserció laboral, a més d’ajuda per accedir a un allotjament, recurs habitacional o habitatge. El servei ofereix també atenció a famílies amb menors que viuen en condicions inadequades, garantint una intervenció ràpida per evitar que la situació empitjori.

Quant a la detecció i identificació de menors i joves migrats no acompanyats, l’Ajuntament disposa del Servei de Detecció i Intervenció amb nens, adolescents i joves migrants sols (SDI), que realitza prospeccions al territori per derivar aquestes persones al recurs més adequat per a cada cas. Impulsa també treballs comunitaris a través de la xarxa veïnal i social del territori i actua davant possibles conflictes, mentre exerceix com a observatori del fenomen migratori de nens i joves sense referents adults a Barcelona.

En paral·lel, hi ha una xarxa d’equipaments municipals que garanteix la cobertura de serveis d’allotjament temporal col·lectiu. La ciutat disposa de 15 centres amb serveis de primera acollida, programes per a persones amb baixa adherència al pla de millora i equipaments especialitzats per a dones, joves, persones amb problemes de salut mental, convalescents o en recerca activa d’ocupació. Cada mes, prop de 800 persones acudeixen a aquests centres per ser ateses. Aquest model de recursos respon a la diversitat de perfils i necessitats existents. Barcelona és pionera en la segmentació de recursos i serveis, adaptant l’atenció a les diferents situacions. Exemple d’això és la mesura de sensellarisme femení de l’Ajuntament, que reconeix les particularitats de les dones en aquesta situació i planteja recursos específics per a elles.

D’altra banda, l’Ajuntament disposa de diversos serveis d’atenció diürna, repartits en set centres de dia, amb 365 places simultànies, on s’ofereixen activitats per fomentar la socialització i promoure l’autonomia. S’hi sumen serveis essencials com sis centres amb espais d’higiene (285 dutxes diàries), vuit menjadors socials que proporcionen més de 650 àpats al dia, i un servei de consigna, amb 28 places, per guardar les seves pertinences personals.

La llar com a prioritat

Barcelona disposa també de diversos serveis d’allotjament temporal individual, dirigits a persones que es troben soles o famílies en situació d’exclusió social i residencial. En total, el govern municipal ofereix 13 serveis amb un total de 719 places. Aquests inclouen habitatges d’inclusió; equipaments amb serveis col·lectius per a persones soles, parelles, famílies o més grans de 50 anys; i els denominats Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP), un model d’habitatge de construcció ràpida i sostenible a partir de contenidors marítims reciclats.

En matèria d’habitatge, els serveis socials disposen també de la modalitat Housing First, pisos permanents que s’ofereixen a persones en situació de sensellarisme i exclusió social amb una llarga trajectòria al carrer. Aquest projecte situa la llar com a eix central del procés de recuperació i millora de la qualitat de vida, acompanyat d’un seguiment socioeducatiu que permeti la inclusió d’aquestes persones i la seva total autonomia.

L’estratègia municipal per atendre el sensellarisme es completa amb el Servei de Gestió de Conflictes d’Àmbit Social a l’espai urbà (SGC), que afavoreix la mediació i la integració dels diferents serveis i equipaments de l’àmbit comunitari. La seva tasca facilita la convivència i reforça la comunicació amb la ciutadania i entitats abans de l’obertura d’un nou centre.

Notícies relacionades

Lliurem les claus de 35 habitatges assequibles més de la promoció de l’Illa Glòries

Millorem el Paral·lel: més de 22 milions d’euros per dinamitzar l’avinguda

Amb tot, l’abordatge del sensellarisme s’ha consolidat com una prioritat municipal, amb més recursos i un protocol centrat en la persona, els seus drets i les seves necessitats. No obstant, encara hi ha molts reptes. "Parlem d’una problemàtica estructural, per això, des de serveis socials, hem de treballar estretament amb altres àmbits com habitatge, salut, ocupació o immigració, i teixir mètodes integrals d’ajuda, però també de prevenció", explica Fortea.

En aquest context, l’Ajuntament aposta per reforçar la coordinació entre administracions. Ha promogut la Taula de Ciutat que s’articula de manera paral·lela i alineada amb el Pacte de País sobre el sensellarisme impulsat per la Síndica de Greuges de Catalunya. El propòsit és reforçar la coherència entre l’acció local i les estratègies de país, i liderar des de Barcelona una resposta col·lectiva i coordinada.