Neix l’Observatori de les Migracions i el Refugi de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa l’Observatori de les Migracions i el Refugi, una nova eina que vol aportar dades rigoroses sobre la realitat migratòria a la ciutat. L’observatori elaborarà informes anuals que serviran per dissenyar polítiques públiques més efectives i combatre els discursos d’odi, generalment basats en premisses falses. La iniciativa està impulsada per l'Àrea de Drets Socials i desenvolupada per l'Institut Metròpoli.

El primer informe, corresponent al 2025, ofereix una radiografia detallada de les dinàmiques migratòries i destaca el paper fonamental de la població estrangera en el teixit demogràfic i laboral. Actualment, el 31,3% de la ciutadania de Barcelona ha nascut a l’estranger, mentre que l’any 2000 era només del 5%. Les persones migrants són majoritàries en franges d’edat clau per al mercat laboral —entre els 25 i els 39 anys— i representen gairebé un terç de la població assalariada.

Resultats de la investigació

Notícies relacionades

Els patis de 84 centres educatius s’obriran a la ciutadania durant el curs 2025-2026 a tots els districtes de Barcelona

Barcelona disposarà de 29 nous dipòsits pluvials

Tot i aquest potencial, l’estudi evidencia desigualtats estructurals. Les llars d’origen estranger destinen més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge, més del doble que les autòctones, i sovint es concentren en sectors professionals de baixa qualificació i amb elevada precarietat, com el treball domèstic o l’hostaleria. A més, la manca de reconeixement de títols acadèmics suposa una infrautilització del talent: un 43,3% de les persones estrangeres tenen estudis superiors, però moltes no poden exercir en la seva àrea de formació.

Malgrat les dificultats, la percepció ciutadana de la diversitat és altament positiva. Segons l’informe, el 94% de les persones d’origen estranger i el 87,7% de les persones espanyoles valoren favorablement la pluralitat d’orígens que conviuen a Barcelona. L’observatori vol consolidar-se com una eina clau per entendre aquesta realitat complexa i orientar les polítiques municipals cap a una ciutat més inclusiva i cohesionada.