Caminar per mantenir la qualitat de l'aire a la ciutat

Els nutricionistes diuen que el perill més gran d’una dieta exigent és l’efecte rebot. Aplicat a la mobilitat a Barcelona, el risc més gran que hi ha després d’un confinament que ha buidat els carrers de cotxes –i, com a conseqüència, ha rebaixat la contaminació atmosfèrica i acústica– és que els ciutadans tinguin la temptació de tornar a l’ús massiu del vehicle privat, en part per por del contagi de la Covid-19. No obstant, només cal sortir al balcó per comprovar els efectes positius que està tenint la disminució del trànsit i, partint d’això, imaginar com podria ser la ciutat que sorgeixi d’aquest parèntesi imposat pel coronavirus: més humana, sostenible, segura i saludable.

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona s’ha proposat col·locar els desplaçaments a peu, en transport públic i amb bicicleta com la mobilitat prioritària del futur. Això és una cosa que ha començat ara, encara en la fase zero, amb la creació d’itineraris segurs per sortir a passejar, en què s’ha guanyat espai al cotxe, però que ha de continuar en les fases següents de la desescalada, fins a desembocar en una ciutat que torna a la rutina habitual més conscient de la importància de mantenir i fins i tot reforçar els hàbits sostenibles. «La prioritat en la piràmide de la mobilitat barcelonina ha de ser el vianant, ja que tots i totes, amb indiferència de la manera que solem moure’ns habitualment, anem a peu en un moment o un altre. De fet, en els desplaçaments interns, prop de la meitat de la ciutadania es mou a peu», detallen des de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’ajuntament.

En aquest sentit, malgrat la situació excepcional generada per la Covid-19, el retorn a la normalitat requereix mantenir els modes de mobilitat sostenible com a prioritaris i limitar l’expansió del vehicle privat motoritzat. Per salut, per no tornar a superar màxims de contaminació no recomanats i també per seguretat, ja que és evident que com menys velocitat hi ha, més seguretat. «Cal recuperar espais que ens permetin moure’ns amb garanties, recuperar l’espai públic que, a més, ens permeti mantenir les distàncies físiques de seguretat», afegeixen des del consistori, que recorden que si es compleixen els requisits bàsics de prevenció i higiene al carrer no hi ha motiu per tenir por d’un contagi.

Un aire més net

Malgrat que la crisi generada pel coronavirus està provocant molt dolor, també poden sortir-ne coses bones, i una és una ciutat pacificada i amb una millora de la qualitat de l’aire que es respira. El pla que ha traçat l’Ajuntament de Barcelona perquè el vianant vagi guanyant espai públic està requerint dur a terme tota una sèrie d’actuacions, algunes de les quals ja són visibles i d’altres s’aniran posant en marxa a mesura que s’aprovin les noves fases de la desescalada.

Per exemple, s’ha guanyat espai al trànsit rodat per sumar 20,3 quilòmetres i 81.200 metres quadrats nous a la xarxa d’itineraris segurs ja existents, de tal manera que, juntament amb altres actuacions de conversió en zona de vianants, la ciutat disposa ja d’uns 104.000 metres quadrats per passejar  i fer esport de manera individual amb total garantia. A més, s’ha de tenir en compte l’espai disponible en aquelles voreres ja existents amb més de quatre metres d’ample, que permeten mantenir la distància de dos metres entre persones.

Voreres sense motos

Són mesures especialment pensades per a aquesta fase zero –ara ampliada–, en què encara es troba Barcelona, però que han de tenir continuïtat en les fases següents de desescalada i una vegada s’acabin. Per això, també s’aniran anunciant noves mesures al llarg d’aquestes setmanes, per reforçar la mateixa idea: moure’s de manera sostenible té tota una sèrie de beneficis col·lectius que no s’han de deixar perdre.

Per això, el consistori ha accelerat la campanya de compliment de la disciplina de motos en vorera, de tal manera que es pugui alliberar l’espai de vehicles de dues rodes mal estacionats, promocionant l’aparcament a les places de la calçada (amb unes 500 més) i en aparcaments subterranis. En marxa des de dilluns passat, es calcula que es guanyaran 43.000 metres quadrats de vorera per al vianant.

Notícies relacionades

Festival Setmanes d’Arquitectura 24: dates i activitats

Obert el període de preinscripció d'escoles bressol i escoles municipals de música de Barcelona

En aquest paradigma d’una mobilitat més sostenible i segura, que repercuteixi en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, la bicicleta també ha de tenir un paper clau per als desplaçaments a curta i mitjana distància. Actualment, Barcelona disposa de més de 200 quilòmetres de carrils bici i prop de 800 quilòmetres de carrers pacificats, si bé el consistori preveu fomentar encara més el seu ús. A més de l’increment ja operatiu del servei de Bicing, amb 57 estacions més i la posada en marxa de 21 nous quilòmetres de corredors bici, es reforçarà el caràcter preferent de la bicicleta als carrers de zona 30 i es repartiran les llicències definitives per a operadors de ‘bikesharing’ i ‘motosharing’ elèctrics.

Deixar el cotxe

I tot això, a més, millorant el transport públic, amb l’increment de carrils bus i posant en marxa mesures perquè el ciutadà tingui més fàcil deixar el cotxe. Entre aquestes, potenciar els aparcaments amb serveis de mobilitat o aplicacions de cotxe compartit. Perquè Barcelona, ara que ha vist com lluu una ciutat sense un excés de trànsit, no vol deixar d’avançar en la societat que sorgeixi després del confinament.