La tragèdia de Maui (Hawaii), una conseqüència més del canvi climàtic

Els incendis de l’illa de Maui (Hawaii) que han consternat el món aquesta setmana són un fenomen «molt rar» que no sol donar-se en illes i les causes del qual tenen, majoritàriament, origen en el canvi climàtic, assegura l’expert en geografia física i riscos naturals Matthew Blackett.

Els focs forestals que des de dimarts han recorregut veloçment l’illa de Maui i han calcinat la seva ciutat històrica de Lahaina havien segat fins ahir almenys 89 vides humanes, un número que s’espera que continuï augmentant a mesura que passin els dies, ja que encara es desconeix el parador de centenars de persones.

A més del seu inusual impacte (són els incendis forestals més letals de l’últim segle als EUA, segons van explicar les autoritats dissabte) es tracta d’un fenomen «molt rar», incideix Blackett, especialista de la Universitat de Coventry, en declaracions recollides per Efe Verde.

A les illes és estrany que es formin focs forestals, explica, «en part perquè estan envoltades d’aigua, així que quan un vent es mou sobre l’oceà, que és molt pla, quan arriba a l’illa es veu obligat a elevar-se, i aquest aire conté molta aigua perquè acaba de sobrevolar l’oceà, i a mesura que s’eleva sobre la terra, l’aigua que ha recollit es converteix en núvol i condueix a la precipitació».

Tot i que aquest estiu s’han produït incendis forestals en diverses illes, com els de Grècia i el de La Palma, Blackett aclareix que aquests focs (que s’han produït gràcies a unes condicions de sequedat de la terra importants) no responen al mateix fenomen que el que ha passat a Hawaii, un arxipèlag que sempre s’ha caracteritzat per ser molt humit.

El cas de l’arxipèlag nord-americà és especialment particular, recalca Blackett, ja que «són unes illes que són enmig del no-res, i que mai havien tingut sequeres», però que en els últims mesos ha travessat una forta sequera molt possiblement deguda al canvi climàtic, assegura l’expert.

L’huracà, també relacionat amb el canvi climàtic

L’huracà, també relacionat amb el canvi climàticLes autoritats locals de Hawaii han atribuït la velocitat i violència de les flames a aquestes condicions de sequera, així com als vents procedents de l’huracà Dora.

«L’huracà es va produir a uns 700-800 quilòmetres al sud de Hawaii, va passar per les illes i, al succionar aire, va generar vents realment forts allà, que van avivar el foc», precisa Blackett, que assenyala a més que es tracta d’un huracà «inusualment» violent (d’una longitud de més de 4.000 milles), una cosa que també té relació amb el canvi climàtic.

«Els científics han estat dient durant molt temps que el canvi climàtic, amb els oceans més càlids, generaran huracans més grans», apunta Blackett.

Un estudi recent de la Unió de Científics Preocupats, publicat a la revista Environmental Research Letters, afirma que les emissions produïdes per 88 grans fabricants de combustibles fòssils i empreses cimenteres estan darrere d’aproximadament el 37% de la superfície cremada en incendis forestals des de 1986 a la regió occidental d’Amèrica del Nord.

Blackett tampoc dubta a assenyalar la indústria del gas i del petroli com a culpables de l’increment en la freqüència i la duresa dels focs forestals al món, i emfatitza que «com a humans, hem de comprendre l’impacte que les nostres accions estan tenint al planeta».

Els efectes del turisme

Els efectes del turismeVeus com la del hawaià indígena i activista Kaniela Ing, director de la coalició Green New Deal Network, han recriminat a la premsa que es refereixi a l’illa de Maui com un destí turístic, posant èmfasi que l’illa no està habitada només per turistes, sinó que hi viuen nadius com els kanaka maoli –el seu poble–, i molts altres residents permanents.

Blackett jutja que precisament els canvis en el paisatge associats a la transformació de l’economia cap a un model centrat en el sector turístic (en detriment del sector primari) han contribuït a generar aquestes condicions tan favorables per a les flames.

«La gent ha viscut durant milers d’anys en aquestes illes i els incendis forestals no les han afectat. El que el turisme ha fet a les illes de Hawaii, com a molts altres llocs, ha sigut reemplaçar algunes formes de vida tradicionals, com l’agricultura, per ciment, asfalt i atraccions turístiques», abunda l’expert.

També recalca altres factors associats a la colonització de Hawaii. Per exemple, la introducció involuntària d’espècies invasores com l’herba de Guinea, que allà, amb les condicions d’humitat de les illes, creix de mitjana 15 cm per dia, però quan hi ha una sequera com la que travessa l’arxipèlag «aquesta herba és combustible per a focs».

........

Notícies relacionades

Les set plantes de Nadal per decorar casa vostra aquestes festes

Catalunya triplicarà la producció de biogàs com a estratègia per reduir les emissions del sector agrari per al 2030

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es