La humanitat ja ha superat almenys set dels vuit «límits segurs» per a la salut del planeta

Ja fa dècades que la comunitat científica adverteix a l’uníson de la gravetat de la crisi climàtica i sobre la necessitat de prendre accions per frenar que avanci. Tot i així, aquest fenomen no només ha continuat avançant sinó que, segons apunten els últims estudis, en alguns casos fins i tot s’està accelerant a un ritme fins ara impensable. Si segueix així, els experts adverteixen que es creuaran diversos «punts de no retorn» que exposaran les persones i els ecosistemes a diverses «amenaces existencials». ¿Però quins són i quan sabrem que han arribat? Un estudi quantifica per primera vegada els anomenats «límits segurs i justos del planeta» que necessitem salvaguardar per esquivar les conseqüències més extremes d’aquesta crisi. 

L’anàlisi, publicada aquest dimecres a la revista ‘Nature’, ha sigut elaborada per un panel internacional de científics entre els quals s’inclouen més de 40 experts de tot el món. L’estudi estableix un total de vuit ‘termòmetres’ per mesurar l’estat de salut de l’atmosfera i diferents ecosistemes: el clima, l’estat dels ecosistemes naturals i els recursos naturals, les fonts d’aigües superficials, les subterrànies, la presència de nitrogen i fòsfor a la natura i, finalment, la quantitat de contaminants atmosfèrics. «La humanitat ha empès almenys set d’aquests indicadors més enllà dels límits segurs i els ha situat en la que coneixem com la zona de risc, que suposa una greu amenaça tant per a la salut humana com per a la del planeta», expliquen els investigadors que han liderat aquest treball. 

Els indicadors que pren aquest estudi analitzen, per exemple, l’estat del clima, la biodiversitat i diferents tipus de contaminació (tant atmosfèrica com terrestre o aquàtica). A partir d’aquí no només s’ha estudiat l’evolució d’aquests ‘termòmetres’ sinó que també s’ha mesurat el seu impacte en la salut de les persones i els ecosistemes tant en l’àmbit local com a escala més global. Segons expliquen els autors d’aquesta anàlisi, els resultats també incorporen conceptes com la «justícia» o l’«equitat» per entendre fins a quin punt l’avanç d’aquests fenòmens pot fer mal a les persones i el planeta.

Escalfament global

Un dels exemples més clars per entendre què signifiquen aquests indicadors i per què preocupa tant haver-los sobrepassat és el cas del clima. L’estudi calcula que l’únic «límit segur» de l’escalfament global seria un augment dels termòmetres de com a molt un grau respecte als nivells preindustrials. En aquests moments, segons apunten les últimes anàlisis, el globus ja està entre 1,1 i 1,2 graus més calent que fa un segle (i en alguns punts, com Espanya, aquesta xifra encara és més alta). Els grans acords en matèria mediambiental reclamen als països limitar l’escalfament global per sota d’1,5 graus, una cosa que segons apunten els experts està molt per sobre dels «límits segurs». 

Notícies relacionades

Les set plantes de Nadal per decorar casa vostra aquestes festes

Catalunya triplicarà la producció de biogàs com a estratègia per reduir les emissions del sector agrari per al 2030

Un altre exemple és el cas dels ecosistemes. Segons adverteix aquesta última anàlisi, les activitats humanes estan alterant els fluxos de l’aigua, alliberant quantitats excessives de nutrients a les vies fluvials (sobretot mitjançant l’ús de fertilitzants, com passa en paratges com Doñana) i fent minvar cada cop més el nombre d’àrees naturals i això no només amenaça l’aliment de vida de milers de persones sinó que, a més, posa en greu risc el futur d’aquests ecosistemes naturals. «El sistema de la Terra és un conjunt interconnectat de processos biofísics que operen a través de regions i escales. La interferència en una zona del món pot tenir enormes impactes en altres regions», explica Wendy Broadgate, directora executiva de les plataformes Earth Commission i Future Earth. 

L’anàlisi conclou que per garantir un futur segur i sostenible hauríem de limitar l’escalfament global a només un grau; protegir entre el 50 i el 60% dels ecosistemes naturals globals; alterar menys d’un 20% el cabal dels rius; limitar radicalment les descàrregues de nitrogen i fòsfor a l’atmosfera i els ecosistemes; i, en general, acotar dràsticament les emissions d’aerosols contaminants. «És essencial treballar en tots aquests objectius de manera conjunta i holística», adverteix Johan Rockström, director del Potsdam Institute for Climate Impact Research i coautor d’aquest estudi.