Espanya és el segon «bosc» més gran d’Europa, però cada vegada més àrid

Espanya és el segon país més boscós de la Unió Europea (UE), només per darrere de Suècia, amb aproximadament 28 milions d’hectàrees de superfície forestal; això suposa més de la meitat del territori nacional i, no obstant, el 75% es troba en risc de desertificació. Però ¿què significa això realment?

El director del Centre d’Investigacions sobre Desertificació adscrit al CSIC, Patricio García-Payos, explica que el risc de desertificació és «un esmunyedís terme difícil de mesurar», que ve a dir que s’està perdent «capacitat biològica en els ecosistemes, també des del punt de vista productiu», amb referència a l’agricultura.

García-Payos afegeix que les províncies que corren més perill són «les que s’assemblen més al nord de l’Àfrica com Almeria, Múrcia i València o fins i tot la comunitat autònoma de Castella-la Manxa», i augura que els boscos centrals de la Península seran «menys densos i amb menys espècies d’aquí uns anys».

No obstant, es mostra optimista ja que assegura que tot i que resulta irreversible en un cicle polític, no ho és «en termes biològics», de manera que encara es poden pal·liar molts dels problemes de sequedat a les muntanyes.

Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), és totalment compatible un augment del paisatge forestal –com a conseqüència de l’èxode rural dels anys cinquanta del segle XX entre altres motius– amb el fet que aquesta vegetació sigui cada vegada més seca.

Els mapes que aporta el Ministeri apunten que la major part de la península Ibèrica –menys el nord i els aiguamolls–, les Canàries i les Balears –exceptuant el nord-oest de l’illa de Mallorca– es troben en risc de desertificació.

Processos naturals d’aridesa

Processos naturals d’aridesaEn paraules de Javier Puertas, geògraf tècnic del fòrum professional d’àrees protegides a Espanya Europarc, amb tres decennis de recorregut, hi ha «processos naturals d’aridesa a les zones mediterrànies» i un exemple n’és el conegut desert de Tabernas a la província d’Almeria.

Precisament per cuidar l’estat dels boscos s’ha creat ‘LIFE Redbosques Clima’, l’últim projecte d’Europarc finançat per la Unió Europea, que pretén promoure la capacitat d’adaptació de les superfícies forestals al nou clima, així com «mitigar el canvi climàtic i conservar la biodiversitat».

«El que plantegem en el projecte en territoris concrets són mesures per augmentar l’heterogeneïtat d’espècies», ja que això incrementa la resiliència del bosc davant situacions adverses, detalla Puertas, qui observa que les zones menys vulnerables també són aquelles que comparteixen «arbres de diverses edats i mides» i d’aquí ve la importància de fer noves plantacions i aclarides.

Notícies relacionades

Els micos de Gibraltar s’“automediquen” amb terra per digerir el menjar brossa dels turistes

Inventen un compost natural que elimina gairebé tots els residus de pesticides de la fruita

En la mateixa línia, la secretària general del Programa per al Reconeixement de la Certificació Forestal (PEFC) a Espanya, Ana Belén Noriega, assevera la importància dels «boscos protectors», els quals ocupen bona part de tota les superfície forestal, a més de «protegir les nostres aigües i els nostres sòls, i fan que s’omplin els aqüífers».

Per no perdre la mirada cap als boscos, Noriega declara que des de PEFC es treballa per certificar els boscos urbans i periurbans: «Necessitem que la gent que viu en ciutats tingui un corredor verd», conclou l’experta.